LAIA FERNÁNDEZ RUBIO_3r B COL·LEGI MARIA MOLINER
Aquelles paraules em van fer mal de veritat, van fer que el meu cor cada cop es fes més dèbil. Jo podia creure el que volgués, però el que em va fer més mal va ser pensar que aquelles ferides fossin familiars. Això va fer que aquell dolor llagués el lloc més profund del meu cor, fent que la meva ànima es trenqués en mil trossets. Tot i que aquelles paraules m’haguessin fet més fràgil, d’altres com: “Ets fascinant, no ho oblidis mai!” o un “Tu pots amb tot!” fins i tot un “Ets una noia encantadora i llesta!”, feien que aquelles ferides a poc a poc cicatritzessin en el meu interior, tot i que era conscient que mai no se n’anirien del tot.