Aquella mirada

GEMMA NAUDÍ RUBIO_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp

Estàvem plantats l’un davant de l’altre. Ho estava aconseguint, aquells ulls verds fixos en mi em travessaven l’ànima. Ho sentíem tots dos, aquella flama interior cremava més que mai. No sabia què dir, un nus a la gola m’impedia parlar. A poc a poc s’anava acostant a mi, vaig decidir tancar els ulls. El sentia cada cop més a prop, fins que vam ser a pocs centímetres l’un de l’altre. Notava la seva suau respiració davant dels meus llavis. En aquell instant vaig saber que els nostres llavis es trobarien en un mateix punt. En el moment en què vaig sentir que aquell punyal em travessava el tòrax, vaig deixar anar l’últim sospir.

Ell i prou

ARIADNA VALDIVIA ANGUERA_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

Aquella mà que em portà pel carrer, aquella pell d’eriçó que em punxà, aquell pilar vestit de negre que al sortir ja hi era, aquells braços acollidors, la seva mossegada al cul, el seu toc modern, el seu “carinyo” i el seu “xata”. Tot això va canviar en un instant. Tot eren plors, gairebé no el veia, hi havia moltes visites amb bates blanques…  el seu malestar, trucades inesperades, males notícies… La seva mà ja no m’acompanyava, a penes em punxava la seva pell d’eriçó. El pilar semblava caure. De sobte, la vida donà una volta de 180 graus i tornava a ser com abans, la seva mà m’acariciava de nou. L’avi ja era amb mi.