AAron cabrera_3r B Col·legi Mare Janer
Sempre he estat un nen molt problemàtic. De petit vaig ser adoptat i encara tinc aquella sensació de buit. He passat per moltes cases d’acollida, en totes em deien el mateix: de gran em dirien la veritat. Ja tenia disset anys i era l’últim any que estaria en aquella casa. Els pares se’m van apropar i em van contar la veritat. Els meus pares biològics havien mort en un accident de cotxe. Me’ls van descriure. Tenia pocs records d’ells, però em vaig fer a la idea que viure amb ells hauria estat meravellós. Bé, no em puc queixar dels pares adoptius, sempre han estat amables, els he tingut quan ho he necessitat. Però a partir d’ara, què?