ÀLEX PELEGRINA RODULFO_3r C COL·LEGI MARE JANER
No m’ho podia creure, no sabia si estava content o trist. Estava nerviós, em vaig quedar sol. Em tocava anar-me’n a dormir sol. De camí a l’habitació, el passadís se’m feia molt estret i semblava que els quadres cobraven vida pròpia. Tenia la sensació que no sortiria viu d’aquell lloc. Quan vaig arribar a l’habitació, no volia mirar enrere, sentia un aire molt fred que em posava els pèls de punta, em vaig ficar al llit i ràpidament em vaig tapar amb la manta fins a tapar-me la cara, abraçant el meu peluix i intentant adormir-me per primera vegada sol, sense un “Bona nit fill, descansa” i l’abraçada d’abans d’anar-me’n a dormir.