Izan Fernandez_3r G LYCÉE COMTE DE FOIX
Era de nit, ja havíem preparat la pel·lícula. La meva mare acabava de preparar les crispetes. El Marc i jo estàvem jugant a futbol al pati de casa, gaudint com dos nens petits. De sobte, la meva mare ens va avisar per veure la projecció. Vam anar corrent cap al saló il·lusionadíssims. Quan va començar la pel·lícula, tots estàvem amb els ulls ben oberts i menjant les crispetes emocionadíssims per aquella estrena. Però, mentre transcorria la pel·lícula, em vaig adormir. Al dia següent, em vaig adonar que tot allò no era veritat, que tot havia estat un somni. Estava a l’hospital, en una llitera estirat, amb el peus amputats.