Maria Garcia Lopes_1ère Pro. GA Lycée Comte de Foix
Em dic Noa Pal i vaig néixer un dia sense importància d’un any sense glòria. I si tot fos una casualitat? Creus que tot estava escrit? Vaig tenir la sort de néixer en una família de la qual no podia queixar-me, si no fos pel fet que no coneixia el meu pare, fins un dia que per fi… ha aparegut. Ara que per fi ja sé qui ets, pare, no vull que marxis. Vull que et quedis aquí amb mi, al meu costat, recolzant-me en totes les meves decisions. Ara que ja tinc algú més per escoltar-me, per mirar-me i per aconsellar-me, no vull que tornis a anar-te’n. Ara que per fi estem junts, pare, ara que per fi ens coneixem, no vull pas que tornis a marxar.