Cassandra Castro_3r E (Curs 2016-2017) EA 2a Ensenyança Encamp
La noia mirava per la finestra amb els ulls plens de llàgrimes, no acceptava el que havia passat. Continuava esperant una trucada que digués el contrari… que el que havia passat no era real, que només era un somni, que les coses ja no eren com abans, que no l’havien traït. Però sabia que no rebria cap missatge, ni trucada, que el que havia passat era més real que el vidre que la separava dels metres de caiguda. Que no era un somni. Que les coses ja no eren com abans. Les llàgrimes queien. Continuava mirant avall, buscant el motiu pel qual l’havien traït, pel qual l’havien fet miques. Llavors, es va aixecar i va obrir la finestra, es va posar damunt del petit tram de ciment, va comptar fins a tres i en va saltar.