Mercè de Jesús Trenchs_3r A Col·legi Sant Ermengol
Passades les cinc de la matinada la Xènia es va llevar, va sortir a caminar per la urbanització, no podia agafar el son. Passejava tranquil·la quan va veure una gran flama encesa, va restar immòbil sense saber què fer. Després d’uns segons es va posar a córrer cap a casa, els ho havia d’explicar als pares. Estava tan capficada pensant què fer que va caure. S’havia fet un tall profund amb el vidre d’una ampolla. Ferida i cansada es va sentir impotent. No es podia moure, cridar no tenia gaire sentit, una suor freda li va recórrer la cara una vegada i una altra. Tot es va començar a desdibuixar. Un moment! Un alè calent, una llengua llefiscosa… Nus!! Gràcies a Déu, tot havia estat un somni!