admin

El retorn

per

Gisela de Carvalho Pintor_3r ESO D_INSTITUT ESPANYOL

Es deia Pep. Era vell i esquerp com aquelles muntanyes. Gairebé mai no sortia del cortal i no hi veia ningú. Un matí van trucar a la porta. Tot obrint-la, un nen rosset, d’uns cinc anys, li aparegué sol al bell mig del no-res. En Pep el deixà passar perquè feia molt fred. Pensava: Qui serà aquest nen? Era de nit. Ningú no el venia a recollir i ja no sabia què fer-ne. A l’hora de dormir, va deixar-li un pijama petit del seu fill i quan va treure-li la roba, va trobar una nota. “Si llegeix això és que he mort. Li confio el meu fill, el seu nét. Cuidi’l tan bé com ho va fer amb mi. Un petó. Pep”. Una llàgrima li recorregué la galta.

Versió de Perseu

per

Cristina Cortés De Jesús_3r ESO D_INSTITUT ESPANYOL

Un nadó va néixer i al poc temps van matar la mare i van posar-la amb el seu fill dins d’un taüt deixant-los a la deriva. Uns navegants els van trobar i els van recollir. Al cap de vint-i-cinc anys una gran ona féu naufragar l’embarcació i els va matar a tots, tret de Perseu. Quan va arribar a una ciutat volien matar-lo perquè era fill d’un déu i temien que això els dugués la mort. Així que el van sotmetre a una prova per veure si se’n podrien alliberar. Consistia a fer-lo anar a l’inframón per impedir l’alliberament del Cràder. No hi confiaven gaire, però Perseu amb l’ajuda secreta de Zeus va superar la prova i tots van sobreviure.

Insaciable

per

David Leal Riadigos_BP Xarxes_FORMACIÓ PROFESSIONAL

Camino, ensopego, caic; directe al regueró de les obres que sempre són presents al costat de no importa quin clavegueram. Obro els ulls, estic envoltat de terra, m’assec, em miro les mans, em regalimen sorra; un fortuït raig de sol em delimita una lluïssor; una llavor d’or! M’aixeco, vaig a buscar una excavadora. Començo a excavar tota la zona de l’obra, i sí, en trobo més, moltes més! Ja que hi estic, m’emporto pel mig la vorera, la carretera i un tros del parc. Segueixo divisant lluïssors, per tant, també arraso amb la pastisseria, la guarderia i dues botigues de roba.

Final de carrera

per

Juan Manuel Gil Ruiz_BP Xarxes_FORMACIÓ PROFESSIONAL

Després de sortir de l’aula amb el cap cot, i amb la nota de l’últim examen de carrera; suspès. Va a casa, agafa el telèfon i truca als seus pares. No s’ho poden creure: suspès. Després de cinc anys estudiant, després de treure notes superiors al notable; un únic examen acaba amb els somnis del noi. No disposa de suficients diners per poder pagar un any més de carrera, i això és necessari per poder fer un altre cop l’examen. De sobte, es desperta. Sona el despertador, les cinc del matí; el noi es lleva, es renta la cara i continua estudiant per l’últim examen de la carrera.

I de cop, va desaparèixer

per

Laia Allué_1r BATX A_COL·LEGI SANT ERMENGOL

La buscava desesperadament, com si la meva vida hi depengués. El cap començava a fer-me mal i el cor m’anava a 100. Vaig obrir tots els calaixos de l’habitació, vaig desfer el llit, vaig rebuscar en la motxilla, però no apareixia. Fins i tot vaig sortir al carrer i vaig recórrer el camí que havia fet per tornar a casa. Semblava que res tornaria a ser el mateix. Probablement el que buscava no tornaria a aparèixer com ho pot fer un mòbil o un llibre. Havia perdut molt més que allò. Havia perdut una clau i no precisament la que necessitava per obrir la porta de casa. Havia perdut la clau que havia de portar-me cap a la felicitat.

Quins pringats!

per

Meri Gonzàlez Campos_1r BATX A_COL·LEGI SANT ERMENGOL

Camino pels carrers de la ciutat de Barcelona sense saber cap a on dirigir-me. Sento les passes de la gent, precipitada per arribar a l’hora a la feina. Parlen per telèfon, escolten música… i fins i tot algú llegeix un llibre. Els seus rostres em transmeten una immensa tristesa. Deuen pensar que són uns pringats. Una descontrolada ràbia m’envaeix per tot el cos. No valoren la sort que tenen. Pringada sóc jo, que la meva única ocupació és mirar un retall de premsa en busca de fortuna. 4.231.003 persones a Espanya estan com jo.

Ingravidesa

per

Pau Marín_3r A SECUNDÀRIA_E. A. SANTA COLOMA

Sóc un home feliç. Estic casat amb la dona de la meva vida i acabo de ser pare. Em regalo un dia sense responsabilitats ni plors. M’anirà bé desconnectar. Arriba el moment, salto de l’avió i començo el descens. La sensació és inigualable. Em sento com si fos un ocell, com si no pesés res. Com si res fos important, invencible. Arriba el moment d’estirar l’anella i planejar. L’estiro però el paracaigudes no s’obre. Em poso tens, però em calmo recordant que tinc el paracaigudes de reserva. Estiro l’anella però no m’aturo. El sòl s’apropa a gran velocitat. Estic perdut, penso. Provo estirant les anelles una i altra vegada. Caic…

El camí no és la pau, la pau és el camí

per

Xènia Cerqueda_3r A SECUNDÀRIA_E. A. SANTA COLOMA

La gent crida desesperadament. Veig la mare estirada a terra, la crido, no respon. Està immòbil. Què puc fer? Necessito ajuda! Ara estic sola en aquest món. No sé per què ho fan tot això. Per què maten gent innocent, sense cap motiu? La mare em va explicar que d’això se’n diu  guerra. Però no entenc per a què serveix. Fins ara pensava que el món era pau i felicitat, que res d’això no existia. Suposo que aquest és el meu destí. No sé què fer, em trobo en un carreró sense sortida. Tinc por, em vull morir. Intento buscar el meu propi camí, el més lògic, el més eficaç. No puc. Penso que tot és un malson d’on m’acabaré despertant. M’equivoco.

Realitat contradictòria

per

Clàudia Valdés Tomàs_4t C SECUNDÀRIA_E. A. ORDINO

Somrius amb llàgrimes als ulls, plores amb un somriure perfilat als llavis, parles amb silencis eterns… Calles mentre ho dius tot. M’agafes de la mà, estàs al meu costat i jo ja no sento res. Tot el que he donat, res que m’has tornat, però no hi ha cap rancor dins del meu cor, ja que jo t’he estimat tant que he estimat pels dos. T’apropes per dir-me adéu i jo allargo el moment, t’agafo de la mà i et faig un petó, senzill, breu i sense il·lusió, és l’últim petó. T’allunyes, ja no et veig, tanco els ulls i et sento a prop mentre recordo tots els moments, tant els bons com els dolents i em pregunto si algun dia oblidaré el teu record.

Una noció abstracta

per

Melanie Flores Bernholz_4t C SECUNDÀRIA_E. A. ORDINO

Un conjunt de qualitats que desperten un delit espiritual, que poden arribar a un plaer satisfactori, un sentiment d’admiració? La bellesa. Què entenem per bellesa? Segons Tomàs d’Aquino és totes aquelles coses agradables a la vista! Forma, aspecte visual, moviments, sorolls, olors, sabors, percepcions… és el que ens transmet la paraula bellesa. Però, la bellesa està en els ulls de l’observador! Molt sovint la menyspreem perquè tendim només a fixar-nos en la part estètica però, i si mirem més enllà? Amabilitat, sensibilitat, tendresa, intel·ligència, creativitat, qualitats emocionals, valors que fan que una persona sigui especial.

Les cendres de Pompeia

per

Sílvia Ribes Sabaté_Terminale SB_LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan la meva filla va arribar de l’escola i em va dir que anirien de viatge de fi de curs a Pompeia, vaig recordar una aventura que ens va passar a uns amics i a mi ja fa molts anys. Vam anar a visitar la ciutat antiga de Pompeia i no sabem per quin motiu, ens vam trobar a l’any 79, és a dir quan el Vesuvi va entrar en erupció. Les persones corrien d’un costat cap a l’altre, cridant, mortes de por. Sabíem que ens quedaven pocs minuts de vida. Vam començar a veure baixar la lava i quan la teníem a pocs metres, vam tancar els ulls i vam pensar que només es tractava d’un somni. Quan els vam tornar a obrir tot havia desaparegut.

Amor trencat

per

Émilie Rodriguez Iglesias_Terminale SB_LYCÉE COMTE DE FOIX

L’Ester estava a la botiga i el va veure aparèixer, ell va ser com una espurna, una intuïció que va arribar en el moment en què ella ja no creia en l’amor. Van tornar a creuar-se, es van parlar i va ser quan es va adonar que no podien viure l’un sense l’altre. I és que a vegades les coincidències són sorprenents. La vida els va tornar a reunir a classe, mentre ell amb els seus ulls grans i foscos la mirava… L’Àlex la va matar sense remordiments. La pobra mosca va caure a sobre de la taula i ara el xicot atacava el seu company que intentava sobreviure però que finalment va morir de dolor, pel fet d’haver perdut la seva estimada.

Plaça lliure

per

Marta Aguilera_4t B ESO_COL·LEGI JANER

La barrera ja és a dalt. El motor s’escalfa. Llavors és quan l’enemic es transforma en rival; la mandíbula es tensa, les dents pressionen fortament el tiquet. El cap es desplaça cap endavant i entela el vidre. La fúria mou el peu cap a l’accelerador. El cor augmenta la seva pressió quan ens enlluerna l’enemic amb els seus fars a través del retrovisor. Plaça lliure! Ens disposem a atacar abans que el contrari se’ns avanci: el peu fa grunyir l’accelerador, la maniobra és fàcil. Planto la bandera i, amb un sospir alleugerat, apago el motor.

Viceversa

per

Clàudia Alonso Gonzàlez_4t B ESO_COL·LEGI JANER

Som tan idèntics com oposats. Homes ben iguals els uns als altres, amb els mateixos objectius i maldecaps, per als quals cada avui és igual que ahir i que demà; però cadascú amb el seu propi punt de vista, la seva pròpia manera de veure, entendre i interpretar la vida i el món. Éssers insignificants en un univers immens. Un univers proper i llunyà, gran i diminut que deu la seva existència als colossals, transcendents i prodigiosos éssers insignificants.

Plor de solitud

per

Maria Joao de Freitas_1r BATXILLERAT_INSTITUT ESPANYOL

Buscà les claus a la butxaca però fou la nota que li acabà arribant a les mans. Sis, u, cinc, nou, tres, u. Les cames nervioses li tremolaven i un sospir delatà el seu enyor. Ella agafà el telèfon i marcà, tons pautats per silencis. Un contestador automàtic. Es mantingué en un mutisme discret. Penjà i una gota de suor caigué. Respirà profundament i tornà a marcar el número. De nou el contestador. Tancà els ulls i amb respiració tremolosa deixà sortir la seva veu: “Et trobo a faltar”. I penjà. S’ajagué sobre el llit i es tapà cercant consol. El seu coixí embriagat de llàgrimes fou el millor conseller aquella nit. I les següents.

L’escriptor de poemes

per

Ana Torres Barros_1r BATXILLERAT_INSTITUT ESPANYOL

La gent deia que era un home trist. Deien que quan els seus records més foscos l’apunyalaven, ell pensava a saltar des del seu àtic, o també a escriure poemes; escrivia per a plasmar tot allò que turmentava la seva ment o els records bonics que no volia perdre. Se sabia que aquell home havia gaudit d’una vida plena de felicitat, envoltat d’una família meravellosa. Havia tingut una dona maquíssima i una parella de nenes, les més simpàtiques del seu barri; però tota aquella felicitat va desaparèixer després d’un incendi terrible. La gent deia que era un home trist, però quan escrivia poemes, els seus llavis semblaven somriure.

Blaus

per

Gemma Magallon_2n BATXILLERAT_ESCOLA ANDORRANA
Aquells ulls no eren normals. Flotaven tristos en la cara d’aquell home, amb la mirada perduda en el temps. Eren petits però intensos i, quan em van mirar, vaig pensar que els ulls no es corresponien amb la resta de l’home. Eren d’un blau sobrenatural, d’una profunditat infinita. Una mirada que no era una simple mirada, sinó que amagava alguna cosa. No m’atreien pel fet de ser blaus, sinó perquè se’m van clavar com dues estaques de gel al cor. Era una sensació de misteri, de perill. Vaig pensar que els ulls d’aquell ancià melancòlic de la cadira de rodes, aquells fragments d’oceà inexplorat, deurien haver vist un munt de coses.

La pèrdua d’identitat

per

Eva Sáez_2n BATXILLERAT_ESCOLA ANDORRANA
Recordo com les teves mans em tocaven i com em sentia. No recordo com em modelaven ni com em caracteritzaven. Vull deixar de ser immòbil i caminar lluny. Fugir d’aquesta galeria plena d’estàtues sense alè, amb els ulls fixos i morts. No vull ser únicament de pedra, de fang i de resina. Vull ser com tu. Tu, creador d’identitats divines que m’has obligat a sentir-me transparent davant d’un mirall que no deixa d’observar-me. Una escultura més en un espai que ja ha perdut l’essència. M’has obligat a necessitar-te per sempre.

La seu de la cultura catalana

per

Alex Bandera_1r CAP_LYCÉE COMTE DE FOIX

Aquest any Escaldes-Engordany és la seu de la cultura catalana i tindrà el privilegi d’escollir la pubilla de Catalunya. Això permetrà que la parròquia sigui coneguda fora d’Andorra ja que vindran autoritats de Catalu-nya que tindran el privilegi de visitar la parròquia. El cònsol d’Escaldes-Engordany i els membres del comú van preparar durant l’any 2010 les activitats que la parròquia farà durant tot el 2011: les festes de Sant Miquel d’Engolasters, la festa dels Tres Tombs, Festa Major, Sant Romà, i totes les altres festes de la parròquia. Ja era hora que es donés una empenta en aquest camp!

Millora necessària

per

Paula Gaspar_1r CAP_LYCÉE COMTE DE FOIX

Totes les escoles d’Andorra haurien que tenir un armariet, perquè els que mengen al col·legi es passen el dia portant els llibres d’un costat a l’altre i això perjudica l’esquena. Els que dinen a casa també pateixen aquest problema, però no és ben igual. Ells poden deixar el material que no necessiten a la tarda i això alleuja el pes, però no per això se’ls hauria de penalitzar. Sabem que ara també en això es nota la crisi, però potser valdria la pena, i s’evitarien possibles problemes que poden esdevenir greus per al nostre creixement. Els adults, no hi pensen?