vane

Vanessa García_CAP 1 Lycee comte de Foix

Aquell dia la Xènia no va poder dormir. Tenia al cap aquell noi enigmàtic que va conèixer a la festa del seu poble. Ella feia temps que buscava una mica de felicitat i aquell dia, no se sap per què, la va trobar. Va ser a l’instant en què les seves mirades es van creuar. Però ella no sabia res d’ell, ella pensava que mai més el tornaria a veure. Però un dia qualsevol, la Xènia va passar pel parc i es va trobar una baralla. Es va apropar a veure què passava i de sobte la van trepitjar. Qui era? Era l’Eric, aquell noi que no la deixava dormir.

Marcia Martins_CAP 1 Lycee comte de Foix

Una persona quan està trista no sap què fer, és trist saber que estimes algú i no el pots tenir. És trist quan una persona deixa de somriure. Quan deixes de veure les coses como eren abans, i sobretot és molt trist quan perds algú que t’estimaves molt i saps que mai tornarà. No sempre tot surt bé a la vida però amb les coses que passen se n’aprèn molt. M’agradaria que estiguessis al meu costat però en aquest món no es pot tenir tot el que volem. Per això aquí explico el que sento per tu. Ets una de les coses més boniques que hi a al món; ets fàcil d’estimar, fàcil de trobar però difícil d’oblidar. T’estimo.

Guillem Aurenche_3r D LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui, feia tard a una cita. Anava pel car­rer i no em volia parar per res. Però de cop i volta, un captaire al costat d’unes brosses que feien una pudor espantosa, em demana ajuda perquè no es podia desplaçar. El captaire feia molta pudor. La veritat és que em feia pena i no tenia diners per donar-li ni temps per parlar amb ell, dels seus problemes. Llavors el miro, em mira, el torno a mirar, em torna a mirar, miro els seus tres gossos fastigosos que tenia al costat, i se m’ocorre una cosa. Amb tota la meva bona voluntat, li dic: I si et compressis un trineu? I dit això, me’n vaig ben content de la meva idea mestra.

Josep Farré_3r D LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia, estava entrenant a les pistes del Tarter. Hi havia molta boira i no sabia molt bé on estava. Em vaig apropar cap al meu entrenador i li vaig demanar què tal ho feia. En veure que no responia, pensava que no li havia agradat. Li vaig comentar algunes errades que pensava que havia fet, però seguia sense respondre’m. Se’m va apropar un monitor i em va demanar què feia i li vaig dir naturalment que estava parlant amb el meu entrenador. L’home em mirà amb una cara estra­-nya, va agafar el seu pal i li va donar un cop molt fort. La meva cara va canviar radicalment en sentir aquell soroll metàl·lic. Sí, estava parlant amb una pilona.

Miguel Sancho_1r DEP SML FORMACIÓ PROFESSIONAL

En Manel des de la detenció del seu pare pensava si realment existia la justícia. A poc a poc, obria els ulls i descobria la vertadera cara del món. Reflexionava: només hi ha males notícies, morts, guerres, fam, sofriment, tot és de color negre. Per una altra banda, pensava que sense aquestes desgràcies no sabria apreciar la bellesa que l’envoltava. Tanmateix, no trobava la manera d’aixecar el cap i continuar vivint. A més a més, no sofria el comportament de la gent del seu entorn. Qui no té feina, el gat pentina. En canvi, el seu pare sempre duia un gran somriure ple d’energia i li repetia constantment que era innocent!

Clàudia Lopes_1r DEP SML FORMACIÓ PROFESSIONAL

Estava cansada, acabava d’arribar de treballar, vuit hores seguides. Em vaig estirar al llit, vaig tancar els ulls i, de cop i volta, va sonar el telèfon. No pot ser! El director de l’escola d’en Marc em comunicava que m’havia de veure immediatament. Vaig estar dues hores parlant amb un desconegut que m’informava del comportament inadequat del meu fill. Per fi, ja era a casa! En Josep, el meu marit, era al sofà arrepapat; li vaig fer un petó i vaig sentir un perfum que no era el meu. Vam discutir i en Josep se’n va anar. Vaig baixar les escombraries i vaig sentir unes veïnes que em criticaven. En resum, un dia com un altre.

Marc G. de Urrutia_1r A ARTÍSTIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Hi havia una vegada un llenyataire que va quedar en cadira de rodes després de tenir un accident laboral. El llenyataire pretenia seguir el mateix ritme de vida que abans, però els seus amics, en veure les seves intencions, li van aconsellar que es busqués altres amics amb la mateixa discapacitat que ell amb qui compartir aficions i passar més temps, perquè la seva condició física no els permetia segons quines activitats col·lectives. El llenyataire no va interpretar el missatge del tot bé: va agafar la serra i va tallar les cames als seus amics.

Anna Moliné_1r A ARTÍSTIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Són unes notes de piano, lentes. A poc a poc augmenten de velocitat. Tot el meu cos s’està movent a un ritme frenètic i la respiració se m’accelera. Dins meu, el cor i el cervell s’han unit per colpejar al mateix ritme que la percussió. Ja no veig res al meu voltant, sóc jo en el no res. La velocitat disminueix i el piano torna a ser el protagonista. Em moc suaument, com si fos dins l’aigua i sonen les últimes notes. Recupero la respiració, però no puc aixecar els ulls del terra. Lentament m’incorporo i miro al davant. Hi ha sis persones mirant-me atentament, amb els rostres inexpressius. Però m’ha semblat veure l’ombra d’un somriure.

Alèxia Collelldemont_1r L LYCÉE COMTE DE FOIX

Cada dia esperes que arribi l’endemà, l’endemà tornes a esperar el pròxim i així es va esgotant el temps que tens per viure. Tot i que t’ho han dit mil vegades, tu continues a la teva i vas esperant les sorpreses que et pot donar la vida. Però no t’adones que el que ahir esperaves està passant en aquest precís instant i que tu tan sols penses en el que et passarà demà! No penses tampoc, que les oportunitats les tindràs avui i no demà ni ahir, t’estàs perdent la vida i creus ser feliç. I ho penses perquè estàs convençut que demà tot serà millor, però serà com avui: un dia qualsevol que no canviarà ja que seguiràs esperant demà.

Meritxell Baeza_1r L LYCÉE COMTE DE FOIX

Crec que l’amistat és una cosa molt important per a una persona, ja que ningú no pot estar sense una amiga. Una amiga és algú que pot ser com de la teva família sense ser-ho; algú que quan la necessitis estarà amb tu sense que li demanis; algú que sense conèixer-la de res acaba sent algú molt important per tu. Cada amiga és una peça diferent en el trencaclosques de la teva vida. Jo personalment he trobat moltes amigues que després eren unes falses; però també he trobat amigues de veritat que passi el que passi sempre estan amb tu per fer-te somriure. L’objectiu de l’amistat és suportar els plors i riure juntes.

Eder Cristòfol Cisneros_1r A INSTITUT ESPANYOL – BATXILLERAT

El dia era perfecte, va sortir de casa més maca que mai, es va llevar pensant que aquell era el seu dia. Va entrar per la porta de l’institut i el va veure. El somriure li va sortir sol, els ulls se li van obrir de manera impressionant, el cor li bategava sense parar. El Xavi sempre li havia agradat, es coneixien des de feia molt; tots els dies anaven junts cap a casa, però aquell matí, tot va ser diferent, el va veure i la seva vida va donar un gir de 360 graus. Va esperar-lo a la porta com cada tarda, van començar a caminar cap a casa i tot el que deia li semblava molt especial, alguna cosa descoberta per ell. Estava enamorada.

Estíbaliz Sánchez García_1r A INSTITUT ESPANYOL-BATXILLERAT

A la vida hi ha moments en els quals has d’escollir. Moments als quals arribes per decisions preses anteriorment. I quan ets allà, al final de la carretera, al principi del precipici, dubtes. La teva vida penja d’uns segons de pensament. Comences a recordar per què estàs allà. Dues llàgrimes et recorden que continues viu. T’adones que no pots rendir-te. Has de lluitar. I comences a cór­rer en direcció contrària, tornes. Corres mecànicament mogut per la passió que et crema el cor, que navega per les teves venes. Un lleu somriure se’t dibuixa a la cara i saps que pots continuar, el joc encara no ha acabat i, ara, tornes més fort que mai.