vane

Lídia Miranda Fernández_4t ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Des del moment en què tots naixem, estem destinats a viure, a lluitar cada dia, a aixecar-nos cada vegada que caiem, a fer-nos més forts, a equivocar-nos i a aprendre dels errors. Intentem trobar un sentit a la vida, per a mi, aquest sentit és intentar cercar la felicitat i no sentir-me perduda i sola durant aquest camí de la vida. La vida és com una obra de teatre, no importa la durada; sinó com hagi estat interpretada. Tal com va dir Luci Anneu Sèneca “La vida es divideix en tres temps: el present, el passat i el futur. D’aquests el present, brevíssim; el futur, dubtós; i el passat, cert.” Per això, carpe diem (aprofita el dia)!

Marta da Mota Ferreira_4t ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

La veritat és que mai m’havia fixat en ell. Ahir, quan va caure, va ser la primera vegada que el vaig veure sense aquelles ulleres negres, les típiques dels intel·ligents de les pel·lis. És un noi esvelt, alt, ulls verds, tímid i també és simpàtic. És el marginat de l’institut. Però, és guapo. Tothom diu que és un pringat i que mai serà un noi “normal”. Però en realitat, què és ser un noi “normal”? Per mi, ningú és normal. Tothom té les seves coses estranyes, els seus secrets que mai sabràs quins són. Però segur que darrere d’aquella timidesa es troba un noi divertit, amb qui pots riure i passar una bona estona, i un noi “normal”.

Brian Koegler_3r B LYCÉE COMTE DE FOIX

Entro a l’autobús i m’assec a un seient qualsevol. Em fixo en una cosa, ja no queden seients a l’autobús, jo havia ocupat l’últim. Entra una senyora gran, paga els diners i busca un lloc on asseure’s. I si em demana a mi el seient? Cedeixo o no? Em paro a pensar: posem el cas: tothom em mira esperant una resposta, em sento pressionat, si dic que sí, em quedo de peu, durant tot el trajecte! Si dic que no, la gent em mirarà amb cara de fàstic. No sé què fer, he de pensar alguna cosa per quedar-me assegut, sense donar una mala imatge. Finalment, decideixo fer-me l’adormit i així trobar la solució al meu dilema.

Andrea de Sousa_3r B LYCÉE COMTE DE FOIX

La Carla, una jove que ho té tot a la vida, va complir 17 anys i se’n va anar de creuer. Allà, va conèixer el Gabriel, un noi guapo i simpàtic de 19 anys; un príncep blau! Ella, emocionada, se’n va enamorar. Un dia, ell li va deixar una nota on posava “t’estimo petita’’. Aquella mateixa nit van fer l’amor i quan la Carla es va llevar, va veure un nota que no podia llegir fins arribar a casa, on posava “t’estimo’’. Així ho va fer: a dintre el sobre, hi havia una flor morta, i una nota que li canviaria la vida ja que hi posava “benvinguda al món de la sida’’. Un moment, un amor pot fer-te perdre la vida.

Dinis Silva_4t C SECUNDÀRIA ESCOLA ANDORRANA ENCAMP
Un dia t’aixeques i res té sentit, cap soroll, estàs sol en aquest món. De cop i volta tens la sensació que et falta alguna cosa. Baixes les escales, estàs al menjador, tot és fosc, no hi ha moviment, ni olor, res del que t’agradaria veure. T’adones que no hi ha ningú. Camí de l’escola, algú et crida i et diu que ho sent moltíssim i penses; “Però, per què?” T’adones que ets davant del cementiri on has estat fa 12 hores al funeral dels pares pensant quant de temps tardaràs a veure’ls, i algú et diu: “Vigila!” És en aquell moment que et retrobes amb ells i penses: “Ha estat abans del que em pensava, la mort no es planifica”.

Víctor Penido_4t C SECUNDÀRIA ESCOLA ANDORRANA ENCAMP
Us pregunteu: Res? Quin títol és aquest? Doncs bé, pot voler dir moltes coses. Potser siguin les coses que tenia previstes avui a la classe de català, potser va ser l’únic que tenia al cap quan el professor em va dir que hauríem de fer una redacció de 640 caràcters. “Res” és el que sempre em volta pel cap, una cosa banal però extraordinàriament temptadora. Encara que “res” vulgui demostrar la inexistència d’una cosa, pot descriure, per exemple, el que menja un pobre o les promeses que compleix un polític. Dels meus anys de contínua mandra i de les meves poques ganes de treballar, només puc dir que la gent infravalora el poder de “res”.

Carlos Puente_3r A secundària ESCOLA ANDORRANA SANTA COLOMA

M’he despertat amb un repte: buscar un amic nou i millor. Només aixecar-me del llit he pensat en la frase que va escriure Hugh MacLeod: “Tots tenim un Everest particular i hem vingut a aquest món per escalar-lo”. M’he proposat buscar l’amic perfecte, i m’he posat en marxa. Durant hores he buscat pertot arreu, he fet l’impossible. N’hi havia de baixets i d’alts, de massa lletjos o de massa guapos, els que lligaven massa. N’hi havia de tots colors, però no he trobat l’ideal fins que he topat amb un anunci pel carrer on deia: “Qui busca amics sense defectes es queda sense amics”. Proverbi turc. Llavors m’he adonat del que havia fet.

Ot Mayoral_3r A secundària ESCOLA ANDORRANA SANTA COLOMA

El cigarret que tinc a la mà s’està acabant, deixo anar una última glopada de fum que s’escola entre les reixes del restaurant i, dissimuladament, el llenço al terra. Estic intentant llegir un llibre, però fa estona que he perdut el fil de la història. Damunt la taula només hi ha les ulleres, el llibre i una amanida de pollastre mig acabada. Miro enfora, i només veig els rètols de neó que es reflecteixen en l’asfalt mullat. La dona que m’ha atès ve a recollir l’amanida i em pregunta si estic bé. Moc el cap afirmativament i espero que se’n vagi. Fa estona que hauria hagut de tornar a casa, però no puc. No trobo cap motiu per fer-ho.

Jessica Regalo_2A-B LYCÉE COMTE DE FOIX

Un d’ells s’atura i diu: –Vols parar de perseguir-me?! Ja me n’he cansat! L’altre s’atura de cop i diu: –Sí, és clar que sí. També me n’he cansat. Ja n’estic tipa, d’aquests humans! –Jo, també. Qui ens pot dir si podem ser amics o no?! Aquests humans que no saben què és l’amistat? Que sempre s’estan fent la guerra per un sí o per un no? –És veritat! Si un gat i un gos volen ser amics… ho seran. No seran personetes sense esperit les que ho decidiran. Si nosaltres volem ser amics, doncs ho serem. Fan tots dos un somriure i es posen a dormir estirats damunt de l’herba.

Jon Díaz Escobar_2A-B LYCÉE COMTE DE FOIX

Sóc un andorrà del segle XL i envio el meu diari al meus avantpassats per via astronòmica. Avui, dia 4 d’abril del 3999, he començat el meu primer dia d’estudi. M’han posat la meva primera memòria RAM al meu cervell. Amb aquesta memòria, he vist que vosaltres, els avantpassats, anàveu a un lloc anomenat “escola” i que teníeu moltes coses que ara serien impossibles d’aconseguir. D’aquí a dos anys, aconseguiré el meu primer Ferrari   volador i tindré tots els desitjos que un nen de la meva edat pot desitjar. Però, hi ha una cosa que no tinc, una cosa sense la qual vosaltres no podríeu viure, els amics.

Mireia Delgado Vidal_4t A ESO COL·LEGI ANNA M. JANER

Tinc uns quants anys, em vaig fent vell, la pell es va arrugant i esgrogueint, no obstant això, mai no permeto que la innocent pols s’apropiï del meu cos. Il·lusió colossal la que sento quan algú s’acosta a la setena prestatgeria, situada just al costat de la sala de lectura, i ensuma la dolça flaire de totes les magnífiques històries presents en aquella sala. Sento que s’apropa, un bon pressentiment envaeix el meu cos. Ho sé, avui serà el meu dia. Algú se m’emportarà i podrem gaudir plegats d’instants indelebles. Cada ànima és un món per descobrir i quan hagi arribat l’hora de tornar al meu lloc, ansiós esperaré la següent visita.

Raquel Balboa_4t A ESO COL·LEGI ANNA M. JANER

Arribo i sec. El darrer dia del darrer curs m’espera. Una mà obre la porta. El professor s’esgargamella i ningú no l’escolta. Penso en els 14 anys viscuts entre els meus companys. Somric. Em balancejo amb la cadira i continuo rumiant. Ansiós espero el lliurament de les notes. Les reparteixen. Han arribat les meves; les obro. Sorpresa, cap suspens. Em feliciten i sona la campana final. La classe emmudeix. Ens mirem. Els ulls delaten que s’ha acabat tot. M’aixeco. Miro per primera vegada els meus excompanys. Recordo moments. Els beso. Baixo les escales. Ploro. Ric. Surto al carrer. Camino. Em giro, alço el braç i dic el darrer adéu.