e_640

Heric Pedrosa_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

Vam anar a Portugal de vacances, a chaires amb els meus pares.Vam anar a pescar al riu amb el meu pare i vam aconseguir un bon grapat de truites. Quan vam arribar a casa, em vaig dutxar i vaig prendre un cafè. Seguidament, me’n vaig anar al llit i tot i que havia begut cafè, estava tan cansat que vaig adormir-me a l’instant. L’endemà vam preparar-ho tot, per fer la verema; recollir el raïm, ficar-lo en botes i finalment portar-lo a la cooperativa on elaboren el vi per després vendre’l. Quan arribem a casa, netegem la pick-up del suc que ha deixat el raïm.Una part del vi l’aprofitem per a consum propi i també per vendre’l a privats.

Kawtar al Mahdi_3ème J LYCÉE COMTE DE FOIX

Hi va haver un temps en què jo estimava un noi. Em va confessar que ell també, i vam començar a sortir. Els dies anaven passant i tot anava de meravella. Estàvem molt enamorats i jo era molt feliç. Però quan portàvem dos mesos de relació, de sobte, em va obrir a l’Insta i em va dir que ho havíem de deixar. No entenia res. Què havia passat? Vaig demanar-li explicacions i no va ser capaç de dir-me res, no en vaig saber res més, però jo sentia que alguna cosa havia passat i no m’ho volia dir. Amb el temps em vaig adonar de moltes coses. M’havia enganyat i malauradament tot allò que m’havien dit era veritat.

JASSETH FIGUEROA MEDINA_3r C COL·LEGI MARÍA MOLINER

Va ser un dia especial, aquell dia era el meu aniversari. Em vaig despertar d’hora per veure què em regalaven els meus pares. Em va sorprendre saber que no eren a casa, era diumenge i ells no treballaven aquell dia. Van passar dues hores fins que els meus pares van tocar al timbre i van arribar a casa. Ja havien arribat! Eren a casa! Vaig veure que el pare portava una caixa i em va semblar curiós. Què hi devia haver? Tenia moltes ganes de saber-ho. Els meus pares me la van oferir i la vaig obrir ràpidament. Hi havia aquell regal que tant volia, semblava una bola de neu, era un gosset!

Irina Languila Nieto_3r C COL·LEGI MARÍA MOLINER

Cada dia, quan em despertava, la meva besàvia em donava una cullerada del seu cafè, era molt dolç i calent. Em feia riure i no hi havia cafè més bo que el seu. Segons el dia, cuinava per a tota la família, ningú menjava enlloc més bé que a casa seva. Per Tots Sants, ella feia un tall rodó per a tota la família i uns bons panellets. Com ho trobo a faltar! De vegades, m’explicava històries del seu passat. Cada nit, em cantava abans d’anar a dormir. Gràcies a ella puc dir que he tingut una bona infància. I ara que ja no hi és, sé i valoro el tresor que tenia cada dia al meu costat.

Jan Ferrer Brial_3r B COL·LEGI MARE JANER

Recordo aquelles nits màgiques, quan em feies immensament feliç. Un temps on tu podies amb tot. Nits que passàvem junts. Ara les nits no són com abans, s’han convertit en matinades. Matinades amb la meva amiga absència, a qui cada vegada se li esborra més el nom. Matinades que perden importància sense tu. Encara recordo quan vam fer la volta al món. Oh! Quina experiència! Vas estar imparable. Des de llavors no has parat de guanyar. Però a partir de l’agost que no ets present. Et necessito aquí, a prop, a Barcelona, no et vull ni a Miami, ni a París. Vull que tornis després de tres anys d’enyorança i pena. Messi, torna a casa ja!

PERE GONZÀLEZ DE ALAIZA_3r B COL·LEGI MARE JANER

Et recordo cada dia des que ens vas deixar. Et trobo a faltar tant que de vegades penso a seguir-te a l’altra banda. Però sé que això no és el que tu voldries per a mi. Recordo quan anàvem de vacances, quan em preparaves les galetes a l’escola, quan miràvem pel·lícules de comèdia que tant t’agradaven, quan et visitava a l’hospital… A vegades continuo mirant la carta que em vas deixar. I dius que m’estimes, que estàs orgullosa de mi, que em cuidi i que gaudeixi de la vida. Em dius que sempre estaràs amb mi, al meu cor i en els meus records. I això és el que faré. Gràcies a aquella carta continuo endavant, àvia.

Anatole Sebah_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

El nostre món és fet de colors, tothom ha nascut amb el seu color indicat al fons dels ulls. Aquest color representa el seu caràcter i la seva manera de viure en aquesta societat dominada per un únic color. Podem prodigar una vida de luxes i de dominació o una existència de treball i de submissió al primer cop de vista. Aquest fet ha creat un fossar tan gran entre les classes que la societat ja no és res més que una maquinació de corrupció i de consanguinitat per guardar un color en una mateixa família. Visc en aquest món d’anarquia total, però el meu destí és destruir-lo: soc negre, l’únic, el primer, l’últim, el començament, la fi.

Marcel Ruzafa Lozano_3ème C LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui ha estat un dia perfecte de pesca. M’he aixecat ben d’hora, fins i tot abans que sortís el sol, i me n’he anat caminant tranquil·lament fins al riu. L’aigua flueix cristal·lina, i l’aire és fresc i net. Llanço el sedal a l’aigua i espero amb paciència. Al voltant meu, tot és quietud i el so de l’aigua em reconforta. Després d’una estona, he notat una picada i he començat a estirar la canya. La lluita amb el peix ha estat emocionant. Finalment, he aconseguit pescar un peixet brillant i acolorit. He decidit fer una paella de peix per al dinar. He encès un petit foc a la vora del riu i he començat a cuinar mentre el sol es ponia.

ALÈXIA GUTIÉRREZ ALAÑÀ_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

L’àvia havia mort feia una setmana. Un dia d’aquells, el meu germà va aparèixer amb un joc i em va dir que era de l’àvia. Llavors ens vam posar a jugar. En obrir-lo vam veure unes lletres i una lupa. El Manu, el meu germà, va dir: “Hola”, i la lupa va ampliar la lletra H i seguidament completant “hola”. Marcant les lletres amb la lupa, el joc ens va demanar que encenguéssim unes espelmes i pronunciéssim la paraula àvia tres cops. Ho vaig fer i tot seguit vaig veure com el Manu estava plorant de l’alegria al veure el reflex de l’àvia a la lupa. Finalment, vam despertar al terra del menjador, sense saber què havia passat.

AINA GARCIA CALELLO_3r C EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP

N’estic farta, de tot plegat, no aguanto més. A la meva família no li entra al cap que no vull estar amb ell. L’altre dia, les nostres famílies ens van reunir i ens van dir que si el Romeu treia l’Excalibur de la roca que hi ha davant de casa, no ens obligarien a casar-nos i ens deixarien estar amb qui realment volguéssim, però que si no la treia hauríem d’estar junts per sempre, sense condicions ni queixes. Ja en tinc prou. Ni Romeu ni cap candidat imposat pels altres. Avui he fet una cosa, de la qual potser em penediré, però ja està fet. He tret jo mateixa l’Excalibur de la roca. Com a reina de Camelot

Aray Tomas Sanchez_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Aquest tipus de coses solen ocórrer, però mai són agradables. Tot va començar un dimarts a les 16.30 h, quan el Biel anava de camí a recollir el seu fill. Estava nerviós perquè pensava que no arribaria a temps de recollir-lo. Va començar a accelerar, doblava el límit de velocitat i anava avançant els altres vehicles posant en risc la resta de conductors. I de sobte… BUM!!! El Biel estava al seient ple de sang i immòbil. Un vianant que ho va veure tot va anar-lo a socórrer mentre arribava l’ambulància, però a mesura que les sirenes s’anaven apropant, el seu cor s’aturava lentament fins que va decidir descansar per sempre.

Katherina Leyder Sorokina_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dilluns com un altre, em desperto i veig com plou. Veient l’hora, m’afanyo a preparar-me i omplir la motxilla. Hi poso la redacció de francès que tant em va costar fer, tots aquells deures als quals vaig dedicar dies, un parell de llibres i l’estoig. Em calço, prenc la motxilla i surto al carrer. En arribar a la parada, veig el bus a punt d’arribar. En pujar-hi, penso en la reacció que tindran els meus professors en veure la meva feina. M’assec al meu lloc preferit i saludo les meves amigues. Uns minuts més tard, quan miro enrere, el meu cor deixa de bategar. “M’he equivocat de motxilla, he agafat la de classe de música!”.

Abril Gómez Roca_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

L’amor, què és? Un sentiment, una atracció o una diversió… Doncs per a ella l’amor era vida, quelcom més que el físic d’una persona; la seva manera de ser, de pensar… Era l’única de la seva colla que pensava això; les altres pensaven que deia ximpleries; fins i tot, se’n van allunyar. Dos anys després, es van trobar. Les noies li van explicar que no havien tingut gaire sort i li van donar tota la raó. A una, li havien trencat el cor; a l’altra, l’havien enganyada… Ella els va dir: “L’amor perfecte no existeix; el que és perfecte esdevé avorrit. Doneu-vos temps per conèixer bé la persona i sabreu si voleu passar els dies amb ella”.

Ana Gómez Simón_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA DE SANTA COLOMA

Estic llesta. He de confessar una cosa: tinc catorze anys i no sé nedar. És vergonyós, però és veritat. Quan era petita deia que no estava preparada i anava creixent dient que no m’hi veia amb cor. Crec que la gent diu que no perquè té por de dir que sí. Vols anar a la platja? Sí, no sé nedar, però és un bon moment per aprendre’n. Vols viatjar? Sí, em fan por els avions, però visitaré llocs magnífics. Vols saltar? Sí, tinc por de trencar-me una cama, però hauré volat almenys un segon. Així que, sí, estic llesta. Llesta per nedar, per fer bogeries, per gaudir, perquè el sí és la vida. Digue’m que sí i acompanya’m en aquesta aventura.

Adrià Álvarez Villasevil_3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Sempre preguntaves amb ganes i esperança si podies escoltar música a classe per fer un treball o motivar-te, però sempre sabies la resposta. Mai no entenien els professors que les paraules de les músiques a vegades poden arribar-te al cor i fer-te sentir important, content o feliç. Sempre que ens deien que no era com si el món se’ns caigués a sobre perquè un minut de música significava deu de classe, però el dia que em diguessin que sí estaria content. I el dia va arribar: era a classe de socials, amb l’única profe que entén que escoltar música fa feliç. Segurament si jo fos profe faria el possible per ells perquè s’ho mereixen.

TXELL PÉREZ LEÓN_3r A EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Caus, caus molt al fons, on la llum no arriba i els sentiments no s’escolten. Estàs sol. Busques recolzar-te en algú, però recordes que no hi ha ningú. Necessites ajuda i no la trobes. Plores, crides, intentes sortir, però la ferida no es tanca, estàs atrapat. La depressió se t’empassa, et tornes boig, perds el nord, vols acabar, però quelcom et fa continuar. No saps què fer. El món gira i tens ganes de cridar. Et canses, t’avorreixes i et mantens callat com si les paraules s’acabessin. Ja no vols res. I és, doncs, quan la ferida es tanca, que t’adones que els mots realment s’han acabat. Tot s’acaba. Quan arribes al punt final és tard.

Angélina Tasset Loriou_3ème D Lycée Comte de Foix

Són les 6.45 h, és l’hora de llevar-se per anar a fer surf. Sí, faig surf des de petita. Em llevo molt d’hora per anar a veure la sortida del sol amb el meu millor amic. Vaig a la platja, estic a 10 minuts caminant. Quan hi arribo amb la meva taula de surf a la mà, el meu millor amic ja ha arribat. Avui les onades són molt grans i impressionants. Després de veure la sortida del sol, amb el meu millor amic comencem a surfejar. Hem passat tot el dia surfejant i a les 20 h uns amics s’hi han afegit i hem menjat pizzes davant la posta de sol. Després hem fet foc de llenya i hem menjat marshmallow al voltant del foc mentre cantàvem.

Eric Manubens Aleix_3D Lycée Comte de Foix

Acabava de començar l’hivern i amb ell els dies de neu i d’esquí. Jo ja estava preparat i vestit a les 6.30 del matí. Tenia esquís nous, botes noves, pals nous… Quan vaig arribar, vaig saludar tots els meus amics i vam anar directes cap a l’snow park. A la primera ronda vaig anar als salts vermells, per escalfar una mica. A la segona ronda també vaig anar als vermells, però aquesta vegada amb trucs, al primer un japan i al segon un 360. A la tercera ronda vaig decidir anar als negres. Confiat vaig tirar-me i al primer salt vaig veure que no aterrava, estava volant! I quan em vaig despertar estava en una llitera cap a l’hospital.

Kiara Aleix MArsa_3r E EA 2a ensenyança de Santa Coloma

Primer dia d’insti, ets nou, fas amics, comences a parlar amb ells i t’assabentes d’un munt de xafarderies: “que si en Pepito està amb la Manola”, “que si van veure una parella al pati que abans s’odiava”… Al final del dia arribes a casa i fas una trucada a les teves antigues companyes. Els ho expliques i elles també t’expliquen coses. Acabes el dia. Quin munt d’embolics! L’endemà tornes al mateix lloc, però tot ha canviat. El Pepito ja no està amb la Manola. Parles amb un i et diu ja no sent el mateix, parles amb l’altra i et diu que està bé. Després venen els amics del Pepito i et diuen que ell està penjat de tu. Tot canvia.

IAN LÓPEZ PÉREZ_3r E EA 2a ensenyança de Santa Coloma

Jo no hi era, però em van explicar que un nen, que seria un gran jugador d’un dels millors equips de futbol de la selecció anglesa, va començar sent molt humil, que millorava a poc a poc. Fins que un dia va decidir fer un canvi i aquell caràcter de persona bona es va convertir en dolent. Criticava tothom i els insultava. Els seus pares estaven en contra d’aquella nova persona en què s’havia convertit. El nen, ja jove, va marxar de casa per gaudir ell sol dels seus guanys. Vivia menyspreant tothom. Va seguir jugant durant anys, però va arribar el moment de la seva decadència i aviat es va trobar sense un duro i vivint al carrer.