Joc de perspectives

per

Begoña Ripoll_4t ESO COL·LEGI JANER

Sense adonar-nos que el cava s’ha reduït a zero, sumem les ganes d’obrir una nova ampolla vora la llar de foc. Calcula l’arrel quadrada dels meus cabells amb un petó apassionat i després mira’m als ulls i compta quants angles rectes té el meu somriure, mentre em murmures a cau d’orella que hi ha coses que tendeixen a infinit, com les meves ganes de plantar-te un petó ara mateix. Sento no haver-t’ho dit abans, suposo que tenia massa por de no ser tan important com una ics igualada a zero, que al final sempre acaba sent el que no volia ser.

Plató i el seu amor

per

Pau Riera_2n C BATXILLERAT COL·LEGI SANT ERMENGOL

La va veure al mateix lloc de sempre, puntual, darrere una taula allargada, amb l’ordinador i un plec de papers. Tot i que semblés una nina trista que dia rere dia havia de donar males notícies, ell sabia que no ho era. Avui vestia amb una brusa blau cel, a joc amb els seus ulls. Tenia la sensació que seria un d’aquells dies màgics en els quals ella s’aixecava i ell podia admirar la seva figura sencera. Aprofitava aquests moments i els guardava en la seva memòria com el més singular dels tresors. Sempre havia somiat poder entrar dins d’aquella pantalla i presentar-se a la noia de qui s’havia enamorat.

El meu conte: la vida

per

Patrícia Moreno_2n C BATXILLERAT COL·LEGI SANT ERMENGOL

No vull ser Peter Pan, simplement perquè no creix. Tampoc vull ser una Ventafocs: deu ser una broma perdre una sabata pel camí, sóc descuidada però no tant. Blancaneus? Ni pensar-ho. Menjar pomes amb verí que et deixen tirat per terra, tampoc és aquesta la idea. Les pomes vermelles no m’agraden. I no en parlem de Pinotxo, el meu nas no és tan llarg. Diuen que la vida és més maca als contes, però això només són històries que pretenen fer-te veure el món diferent del que és. Així que ni fades, ni prínceps, ni bruixes, ni somnis. Jo lluitaré per la meva vida i per la vida dels protagonistes del meu propi conte.

Una vida

per

Eric Torres_Batxillerat SML FORMACIÓ PROFESSIONAL

Jugant amb els meus amics a pilota, corrent amunt i avall sense parar, angoixant els meus pares, barallant-me amb el meu germà, estudiant, llegint, fent exàmens. De cop i volta, ja sóc gran. Una bona feina, uns estudis acabats, una família acollidora i atenta, una xicota excel·lent, una gran casa al meu nom, bons menjars i una rutina mal·leable. Sí, una bona vida! Una gran vida a les meves mans, molts la desitjarien. M’agrada viure ple de luxes, comoditats, celebracions. Tanmateix l’últim esdeveniment fa que tot­hom estigui de peu prenent l’aire fred del gener i jo davant seu, estirat, gèlid dins d’una caixa de fusta de pi.

Un altre ritme…

per

Marta Terrero_Batxillerat SML FORMACIÓ PROFESSIONAL

Avui és dimarts, tercera hora del matí, classe de català i un any més ens han demanat que escrivim un microrelat. No hi ha més remei, hem d’escriure’l! Es fa dur tornar d’una setmana de vacances i engegar un altre cop. És tan  simple i fàcil desconnectar de les obligacions diàries i fer el que t’agrada… ni deures, ni normes, res! Descans, relaxació, observar la gent com passa pel carrer, mirar com juguen els nens… contemplar-ho tot! No badem més; hem d’aprofitar cada moment de les nostres vides, el temps vola. I el meu futur? L’escric en el microrelat…

Algú com tu

per

Estefania Troguet_BTS A LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui acabo el meu període de pràctiques. M’he esforçat de valent durant un mes ja que és un lloc de treball al qual aspiro des de fa molt i m’ha costat molt poder accedir-hi. Tinc una reunió amb el director general de l’empresa i estic molt nerviosa ja que avui probablement signaré el contracte definitiu. Entro al despatx amagant el somriure i m’assec davant del director. Sense donar-me ni el bon dia, em diu:
–Ets molt competent, fas les tasques quan se’t demana i ben fetes, mentre que els teus companys són més lents i mandrosos. Això podria causar-los desmotivació, així que no contractaria algú… com tu. És massa arriscat.

Quan es vol es pot!

per

Sandra Corral_BTS A LYCÉE COMTE DE FOIX

Fa uns dies que està estrany, el seu entorn no sap el perquè del seu comportament. Ningú s’imagina el que li està passant. El seu rendiment laboral empitjora. I tot és per culpa d’un menairó que el persegueix i li fa la vida una mica difícil. Li posa proves de tota mena i això fa que caigui en una depressió perquè no pot fer res de bo mentre el menairó l’acompanya. No sap com desfer-se d’ell. Un dia decideix plantar cara al petit ésser. Li diu que pot quedar-se amb ell tot el temps que vulgui i que acabarà llevant-se de les caigudes i que s’enfrontarà a tot. Ell vol ser feliç i tenir un bon rendiment laboral.

Ell

per

Yaiza Martinez_3r PRE PRO LYCÉE COMTE DE FOIX

Des que em llevo de bon matí fins que s’acaba l’escola. Em passo les hores de classe mirant el rellotge, el temps passa molt lent. Durant l’última hora de classe passa més lent que a les altres hores. I per fi sona la campana per marxar, surto la primera de la classe molt ràpid. Surto cap a fora, i allà està ell, esperant-me amb un somriure d’orella a orella. Estic tota la tarda amb ell. Però sé que algun dia tot això que he viscut amb ell s’acabarà. Res dura per sempre, encara així em quedarà el record del que he viscut. Naixem per viure tot això, sabent que algun dia tot acabarà, fins i tot la nostra vida.

Jo mateixa

per

Andreia Silva_3r PRE PRO LYCÉE COMTE DE FOIX

Sóc una mica diferent, estic il·lusionada, em confonc, desconfio, tinc dubtes, caic, m’aixeco i dono la cara. Faig riure, odio patir, amo viure, sóc una mica capritxosa. De vegades tinc problemes per expressar els meus sentiments. La gent al principi sol pensar que sóc tímida, però simplement necessito unes hores per tenir una mica de confiança. Sóc massa impulsiva, de vegades faig coses sense pensar, de les quals em penedeixo. Odio que em menteixin i que facin de mi una tonta. Sóc una mica gelosa i una mica desordenada, m’agrada maquillar, m’apassiona comprar roba. És molt poc el que demano per ser feliç. Acceptar-me com sóc!

El mirall

per

Arià Missé_3r C SECUND. ESCOLA ANDORRANA ORDINO

Recordo que un dia vaig veure un noi que em va resultar molt familiar i que feia molt temps que no el veia. Vaig veure que aquell noi era molt sexy i tenia un gran somriure que li anava d’una orella a l’altra. Ell era alt, guapo (molt guapo), portava unes sabates clavades a les meves i una samarreta molt semblant a la meva, els pantalons que portava ell també eren una mica iguals als meus. I com que em va fer tanta il·lusió veure’l, vaig anar cor­rent cap a ell per a fer-li una abraçada fortíssima. Vaig veure que ell venia amb la mateixa velocitat que jo i… pam! Vaig xocar amb un gran mirall que em reflectia.

No somïis a donar O

per

Andrea Márquez_3r C SECUND. ESCOLA ANDORRAA ORDINO

Tenia tres anys quan vaig començar l’esport que desitjava fer sempre, el ballet. Ara en tinc setze i estic fent proves per entrar a la millor escola de ball, en la qual sempre he somiat, però amb el meu aspecte no crec que aconsegueixi… res. La meva vida es basa en el ballet i a entrenar, entrenar i entrenar, sempre al màxim. No tinc temps per a la resta, però tampoc el vull tenir, només vull que arribi el dia que em miri al mirall i sigui aquella nena prima, amb cames llargues… en fi, aquella que sempre he volgut ser: pesar-me i donar zero; sí, zero; llavors sí que seré la noia en la qual sempre he somiat…

Temps

per

Ainhoa Fernandez_4t C SECUND. ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

La pluja, el sol, els núvols, les pedregades, la neu, les tempestes, la boira… tot és temps. El dia, la nit, el migdia, la tarda, el matí, el final del dia, el començament de la nit, la matinada… tot és temps. Les hores, els minuts, els segons, les dècimes de segon, les centèsimes de segon, les mil·lèsimes de segon… solament és temps. Córrer, arribar tard, tenir pressa, quedar a una hora concreta, esperar, córrer, arribar tard… tot això que us explico és només temps. La vida es calcula pel temps que passes vivint-la, però quan vaig veure aquell cotxe apropar-se a mi a aquella velocitat… el meu temps va passar a ser etern.

Ho tens tot?

per

Mireia Medeiros_4t C SECUND. ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

Dos de setembre, l’esperat gran dia per a moltes persones que com jo, plenes d’il·lusió, s’afronten a un nou repte. El dia en què molta gent fa un pas important i crucial per al futur. M’he preparat dur durant tot l’estiu per a l’examen d’avui amb molta concentració, originalitat, pensant i repensant què podria fer per impressionar el sempre temorós jurat. Són les sis de la tarda. Em començo a preparar, maquillatge, pentinat, roba… repasso una, dues i tres vegades per si em falta alguna cosa. Setanta-cinc! Criden el meu número i entro a la sala. De sobte, m’adono que m’he descuidat dues coses: la competitivitat i la fortalesa.

El despertador

per

Eric Babià_2n B científic ESCOLA ANDORRANA DE BATXILLERAT

Sona el despertador. Et penses que encara somies. El so monòton et fa adonar que un altre dia ha començat, un altre cop la mateixa rutina. T’arrauleixes per estar més calentonet, la fresca matinal t’ha fet agafar fred. Et dius a tu mateix que arribaràs tard i tot i així esgarrapes 5 minuts. Ja has perdut massa temps, t’asseus al llit, els músculs es comencen a despertar. Prems l’interruptor. Tot il·luminant l’habitació, la llum impedeix que obris els ulls, ets incapaç de veure-hi res. Et pares a pensar, de cop t’adones que ahir encara érem dissabte, avui és diumenge. Tens un dia per endavant, tornes al llit, això et fa sentir feliç.

Caça

per

Àlex Font 2n B científic ESCOLA ANDORRANA DE BATXILLERAT

Quan va arribar a la parada, la cacera ja havia començat. Els gossos bordaven bojos per l’eufòria i els arbres tapaven el sol. Davant seu les mates i els ginebrons es sacsejaven violentament. Un porc fer. El primer que va sentir, després de disparar a aquell home desprotegit, va ser el retrocés de l’arma.

Bic

per

Anna POY_2e A LYCÉE COMTE DE FOIX

Em dic Bic i tinc quatre anys. Sóc llarg i prim, amb un barret blau i la meva pell translúcida permet veure’m la sang blava. Quan vaig néixer era bonic i molt útil, però el meu amo un dia em va agafar el barret i me’l va destrossar amb les dents, potser estava enfadat. Ara ja sóc gran i el meu amo cada dia s’enfada més amb mi, però jo no entenc per què. És ell qui em gasta. Avui no em trobo massa bé, el meu amo m’està deixant sec. M’estic buidant. Les meves últimes gotes de sang són el que ara em mantenen viu. Escric unes últimes paraules i se m’acaba la tinta.

T’estimo massa

per

Raquel OLIVEIRA_2e B LYCÉE COMTE DE FOIX

Ella m’ha donat la vida, una educació, amor, i mai a la vida m’ha deixat sola. Alguns cops m’ha esbroncat, però jo li ho agraeixo molt, perquè gràcies a ella no he engegat a dida els meus estudis ni el meu aprenentatge, com fan avui en dia molts adolescents de setze anys. Mai m’ha sigut fàcil expressar els meus sentiments vers la mare. Per això li escric aquest microrelat farcit de bons sentiments. Vull que sàpiga que les sensacions que sento per ella no es poden explicar amb paraules, això vol dir que és la persona més important per mi. Jo per ella donaria tot el que fos necessari, fins i tot la vida.

La nit

per

Ingrid Estrada Favrel_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan som petits, la nit ens fa por perquè se’ns amaguen monstres sota el llit. Quan ens fem grans, els monstres són diferents. La manca de confiança en un mateix, solitud, penediment i encara que siguem més grans i més savis, ens segueix fent por la nit. Dormir. És el més fàcil de fer. Només hem de tancar els ulls. Però per a molts de nos­altres dormir sembla que està fora del nostre abast. Volem fer-ho però no sabem com aconseguir-ho. Però una vegada que ens enfrontem als nostres dimonis, ens enfrontem a les nostres pors i ens lliurem als altres per ajudar. La nit no fa tanta por perquè ens adonem que no estem completament sols en la foscor.

El rec

per

David Pérez Compte_3ème F LYCÉE COMTE DE FOIX

M’aturo en un banc, al camí del rec de l’Obac, des d’on veig tot el paisatge d’Andorra. Al primer pla de l’esplèndida vista hi ha unes branques d’arbre que van despullant-se de les fulles mortes. El cel comença a enfosquir-se i es confon amb l’altra banda de la vall. La ciutat està plena de cotxes amb els fars encesos, però no sento el seu soroll. Observant millor es pot veure com es van encenent els llums de cada casa al fons de la vall. Encara es pot distingir algun pi en un parc ple d’herba i d’enllumenat. Me’l quedo mirant com absorbit mentre somio, de cop sento una veu que em diu murmurant: “Desperta que fas tard…”

Fugint del passat

per

Eric Torrontera Ruiz_4t B ESO INSTITUT ESPANYOL

Ara visc a Andorra, vaig venir de Madrid per buscar pau. Després del que m’havia passat, fugia amb el meu fill per començar una nova vida. Ara estic millor. Vam començar casant-nos, estimant-nos, respectant-nos, després la cosa va anar canviant i vaig començar a sentir por, odi i ràbia, fins que em va pegar. Vaig pensar que tenia la culpa de tot. Aquella tarda d’estiu al balcó on hi havia una posta de sol preciosa em va demanar perdó. Jo vaig acabar pensant que havia canviat… Acollidor, agradable i afectuós. Però tot va tornar a ser com abans: em va tornar a pegar i humiliar. Vaig decidir afrontar la realitat i fugir del meu passat.