e_640

Ariadna Monteiro Pinheiro_3ème I Lycée comte de foix (Edició 2021-2022)
La gent diu que el dolor sentimental més fort és quan es mor un ésser estimat. Suposo que tenen raó, però a mi el dolor que més mal em fa és quan una persona que estimo, sense raó, s’allunya. Crec que soc jo el problema i potser sí que ho és, perquè soc massa insegura. No ho sé, però jo sento que quan es mor algú, sé que no se n’ha anat per la seva voluntat, en canvi ,quan la persona és viva i surt de la teva vida, ha estat per alguna raó. Quan estic en aquesta situació, pensaments negatius i milers de preguntes sense resposta, m’envaeixen. Simplement és una sensació que no li desitjo a ningú. La mort és llei de vida, la resta no.

Pilar Segalàs Ebri_3r  Col·legi Sagrada Família (EDICIÓ 2021-2022)
Ahir, en adonar-me que havia malgastat quasi tota la tarda jaient, com un llampec vaig tancar-me a l’habitació amb l’objectiu d’acabar els deures el més ràpid possible. En asseure’m, vaig veure una petita taca negra a la paret i, sense pensar-ho, vaig amorrar-m’hi per distingir què era… i allò era una aranya! No podia perdre temps i li vaig proposar un tracte: “Miri, senyora aranya, vostè no vol acabar escabetxada, i jo, ni ganes ni temps en tinc. Si li sembla bé, serem companyes d’habitació temporalment i respectarem els nostres respectius espais.” I el petit aràcnid s’encaminà lleuger cap a la seva fina i enganyosa teranyina.

Laia Roig Torcuato_3r  Col·legi Sagrada Família (edició 2021-2022)
Hi havia la Maria, era una nena que vivia a Andorra i tenia catorze anys. Era professional amb el telemarc, un esport que requereix molta preparació física. Un dia la Maria va anar a Baqueira a fer una competició i per desgràcia va tenir un accident a la competició, es va trencar el menisc i els metges de pistes la van enviar a l’hospital i la van haver d’operar. Al cap d’una setmana de vigilància li van donar l’alta i la van enviar a Andorra a fer la recuperació i tot això. En arribar a Andorra en tenir la primera cita amb el fisioterapeuta la Maria li va preguntar si podria tornar a esquiar i ell li va dir que ho veia difícil.

Lizandro Pinto Nunes_3r A EA 2A Ensenyança d’Encamp

Em desperto, em dutxo, menjo, em vesteixo, em preparo, surto de casa, agafo el bus, dormo, amics, parlo, compro, camino, parlo, arribo… CENTRE. em preparo, francès, treballo, passa el temps, timbre, agafo el material, català, treballo, timbre, em preparo última hora, naturals, ràpid ,timbre, esmorzar, juga futbol ràpid, timbre, pujo, arribo, treballo, espero, m’avorreixo. Jugo, ràpid, timbre, parlo, treballo. Bronca, m’empipo. Direcció, expulsat, castigat, amics. Agafo bus, viatjant, dormir, arribar, pares, parlar, negociar, alegre, berenar, estudiar, nit, jugar, menjo, torno a jugar, ràpid, m’adormo. Un dia normal…

Sintra i Madrid són aquests dos dies les ciutats clau en l’àmbit mundial. A la primera, ciutat portuguesa, es reuneixen els màxims mandataris pel que fa a política monetària, sent els presidents dels principals bancs centrals. L’amfitrió és el Banc Central Europeu, amb la presidenta, Christine Lagarde, rebent Jerome Powell, president de la Reserva Federal, i Andrew Bailey, president del Banc d’Anglaterra. El trio de mandataris basarà el seu debat sobre el risc d’estagflació en l’economia global. A la segona, la capital espanyola, s’han reunit els màxims mandataris dels països que formen part de l’Aliança Atlàntica, dels seus amics i convidats en el context de la Cimera de l’OTAN, una de les més importants donat el context actual de conflicte entre Rússia i Ucraïna, i amb l’esperada entrada dins de l’organisme de dos països com Suècia i Finlàndia. Cal recordar que Turquia finalment va retirar les seves reticències que els dos països nòrdics entressin a l’OTAN, abandonant les polítiques de neutralitat que tantes dècades han perdurat. D’altra banda, ahir es coneixia la dada de la inflació espanyola, la qual batia rècords. La dada de juny ha fulminat el màxim que es va marcar el mes de març, arribant fins al 10,2%, el seu major nivell del 37 anys. L’alimentació i la gasolina han estat els dos factors que, com en les últimes dades, han contribuït majorment a aquesta alça. D’altra banda, la pujada dels preus del petroli continua, en un context de problemes de Líbia, exportador clau del nord de l’Àfrica.

Martina Rivas Rodrigo__3ème E Lycée Comte de foix
Quan era petita, m’encantava llegir històries d’amor, en què l’estereotip d’amor perfecte no hi faltava. Pensava que quan fos més gran trobaria algú que m’estimés tal com soc. No tinc la suficient maduresa per parlar d’amor ni de relacions, perquè tampoc n’he tingut cap, però puc afirmar perfectament que la meva idea era errònia i que de fet l’amor és una de les coses més perilloses que existeixen. Quan estimes algú hi confies, t’obres, ho dones tot i moltes vegades aquesta persona no sent el mateix que tu. Però no solament en les relacions amoroses, sinó també en l’amistat. I el pitjor és que al final és culpa teva per estimar.

Judit Fernández Nogueras_3ème E Lycée Comte de foix
Els pallassos generen una gran controvèrsia, hi ha gent que s’entreté, però hi ha gent que s’inquieta. Sempre m’ha semblat curiós que el concepte de pallasso, que prové d’intentar divertir i fer riure, sobretot als nens, pugui provocar tanta paor i por, però sobretot i irònicament als més petits. Jo, tenia molta por de petita, personalment aquesta por era causada per un efecte psicològic, és a dir, pel maquillatge, per aquells trets exagerats, el nas vermell, però sobretot el somriure constant però fals, em causaven una sensació d’incomoditat que no m’agradava, ja que m’ocultaven la identitat de la persona i les seves intencions.

Leonor Pereira_3r C  Col·legi Mare Janer
El canó d’aquella arma m’apuntava directament al pit, mentre tu deies que tot allò passaria molt ràpid i em subjectaves la mà. De sobte, una llàgrima em va caure per la cara. Me la vas netejar i vas somriure. Jo tremolava de por i tu l’únic que feies era dir-me que tota la culpa d’aquell acte. La meva mirada es va fixar en el terra on hi havia el cos del meu marit dessagnat i amb un lluent forat al cap. Vaig apujar la mirada i tu em miraves amb aquells ulls plens de ràbia. Llavors, em vaig penedir de parir-te i vas disparar amb el gallet d’aquella arma que em va traspassar el cor. Però mai t’he deixat d’estimar, fill.

Aina Torrell_3r C Col·legi Mare Janer
Estimada àvia,
Recordo aquelles tardes de perruqueria a casa teva, aquelles tardes al parc penjant de les barres com a pernils, aquelles nits del sopar de Nadal amb tota la família reunida, quan corria a la teva habitació per agafar la roba de l’armari i disfressar-me amb tot el que trobés per allà. Aquells matins d’esquí amb família, els gelat d’estiu de cada tarda, aquells balls als magatzems dels súpers, i tampoc no vull oblidar tots aquells viatges.
Des que no hi ets, han passat moltes coses, però cap d’aquestes farà que m’oblidi de tots els moments que vam viure juntes. Com tampoc mai m’oblidaré de tu, iaia.
T’abraço.
Aina

Rassim Mahamed Sakhraoui_3r F EA 2A Ensenyança d’Encamp
– Dijous 3 de maig 2007.
Aquella nit tan fosca, sota la llum de la lluna amb ella.
Portava un vestit vermell, el seu cabell castany onejava i l’aire bufava molt fort. Estava estirat sobre alguna cosa dura. A poc a poc ella s’allunyava. Se sentia un so que semblava ser un tren, cada segon el so s’apropava i es feia més fort. He intentat cridar-la, però ella ja no hi és.
La llum s’acostava més i més, no podia veure res. Aquella nit va ser inoblidable. Tots aquells moments passats amb ella, totes aquelles nits. Era tan estúpid de pensar que una persona com ella em podria estimar a mi.
Però l’única cosa que ella va fer va ser deixar-me aquí…

Inés Anastasia Barti Rodrigues_3r F EA 2A Ensenyança d’Encamp
Ell. Felicitat. Amor. Moltes. Oportunitats. Malgastar. Perdre. Desaprofitar. Tren. Culpabilitat. Remordiment. Frustració. Penediment. Pensaments. Veure’n. Altres. Junts. Enveja. Tristesa. Malestar. Sentiments. Confusió. Voler. Sentir. Imaginar. Experiències. Gaudir. Moments. Llocs. Paradisos. Menjar. Divertir-se. Parlar. Descobrir. Quedar. Riure. Viatjar. Aventura. Temps. Tu. Jo. Adonar-se. Acabat. Oportunitats. Pena. Penedir-se. Desil·lusionar-se. Buscar. Recercar. Fallar. Oblidar. Sortir. Amics. Diversió. Secrets. Contenta. Festa. Records. Bons. Oportunitats. Pensar. Recordar. Aprofitar. Orgullosa. Conèixer. Apropar-se. Ajuntar-se.

Anna Novo Ferreira_3r Col·legi Sagrada Família

Un cop estava asseguda en un banc d’una plaça. De sobte vaig començar a imaginar-me com seria el meu futur. Pensava en coses que mai m’havien passat pel cap. No sabia si eren impressions o imaginacions: algunes coses no gaire fascinants i d’altres força agradables, tampoc no n’esperava gaire. En aquell instant vaig sentir una sensació nova. Em passaven coses inexplicables i irreals. En un moment es va interrompre el futur que m’imaginava i vaig sentir una altra emoció estranya. Era com que el món es transformava en pitjor i potser ja ningú existiria. Bruscament alguna cosa em va deixar confosa. De cop, vaig rebre una trucada inesperada…

Clàudia Novo_3r Col·legi Sagrada Família

Porto molts dies bastant preocupada. Els meus pares es volen divorciar i jo no ho accepto. També la meva àvia té càncer i diu que durant les nits sent unes veus dels esperits dels meus besavis. Diuen que continuï endavant, que no es rendeixi, que té una família meravellosa. Ella s’emociona,  però una cosa estranya ens diu que quan les veus desapareixen, apareix algú i li fa canviar totalment les idees, és com algú que li tenia enveja en un passat. També li diu que faci certes coses perquè si no, algú es morirà en aquell moment. Ella se’l creu i es preocupa molt, perquè té por que la veu li faci mal als seus éssers estimats.

Arnau Grande_3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino
Els rajos de sol em fan obrir els ulls. –És avui– em dic. Vaig assimilant quin dia és. Avui comença la guerra i el sofriment. En pocs minuts passa el bus direcció al camp de batalla. M’he de preparar. Prenc una beguda d’un color marró fosc que em recorda a sentiments desagradables i vulgars. Busco a l’armari el vestit d’avui. Passo entre vestimentes de campanyes passades fins que trobo la que busco. Em vesteixo recordant moments passats i trec un petit somriure. Surto de casa i l’autobús es planta davant meu. Pujo amb por però convençut. M’assec al darrere amb en Joan, un vell amic, que em pregunta:
–Has fet els deures de naturals?

Eloy Mandicó_3r A EA 2A Ensenyança d’Ordino
Recordo amb nostàlgia els meus aniversaris. En un em van regalar l’avioneta de joguina que tant volia. La meva família em cantava la cançó d’aniversari feliç i la meva àvia plorava d’alegria. Recordo com la meva germana sempre em donava un petó a la galta i els meus pares m’estiraven les orelles comptant els anys complerts. Recordo com a l’escola els amics em tornaven a cantar moltes felicitats i també el sabor dolç de la xocolata del pastís. Ara, ja no sento res i només rebo plors dels meus pares, la meva germana i els meus amics. Ara ja només rebo flors. Ara visc amb la meva àvia, on la vida és més tranquil·la i el cel és infinit.