Fugaçment

Marc Muro_1r A BATXILLERAT ECONÒMIC_ESCOLA ANDORRANA

Passejo pel carrer i veig un edifici en construcció i penso que algun dia l’acabaran. A continuació, i seguint en la mateixa línia, penso que algun dia caurà. De nit, assegut vora el foc, començo a llegir un llibre. Està prou bé però el neguit de saber que l’acabaré s’apodera de mi. Són les onze. Hora d’anar a dormir. I, per què? D’aquí a unes hores em despertaré. Va arribar un dia que, amb la mort d’un amic o un familiar, ja no sentia dolor perquè sabia des de molt abans que passaria. Fins que va arribar el moment. Era allà. La vaig conèixer i una estranya sensació em va recórrer el cos. No. Aquesta vegada no sabia quan s’acabaria.

Excidium

Gabriel Losada_1r A BATXILLERAT ECONÒMIC_ESCOLA ANDORRANA

La destrucció és imminent. Centenars d’avions sobrevolen la ciutat deixant anar quantitats inimaginables de bombes que ho destrueixen tot. Pocs són els supervivents que encara intenten escapar de la mort; la majoria ja s’ha abandonat a la seva sort. Enmig del carrer un home observa la destrucció incessant. “Jo no moriré”. Una llàgrima de por cau per la seva galta. Però sap que no és veritat. Res ha sortit com estava previst. Ell no hauria de ser-hi, allà. L’haurien d’haver salvat. Una bomba cau a pocs metres de la seva posició i li fa perdre l’equilibri. Cau a terra. Indefens. “Jo no mor…”. De sobte, al seu món, la foscor total.

La força d’un sentiment

Imma Ferri Pérez_2n Batxillerat A_Col·legi Sant Ermengol

Camino pel carrer, començo a sentir l’emoció del que serà un gran partit. Jo no el jugo, ni tan sols el veuré al camp, però igualment tinc aquella sensació que recorre tot el cos quan entres a l’estadi, veus la gespa, l’afició ansiosa amb ganes de viure una gran nit. Tinc la impressió que tothom experimenta el mateix nerviosisme que jo. Els minuts passen, tot i l’eufòria col·lectiva sento silenci en el meu cap, el batec del meu cor. Imagino el moment més enèrgic del partit, l’himne. Salten els jugadors al camp, es dibuixa el mosaic i s’inicia la retransmissió d’en Puyal. Comença una nova nit màgica de Champions. Força Barça!

Tot arriba quan menys ho esperes

Ariadna Valls_2n Batxillerat A_Col·legi Sant Ermengol

Se’l mira, minut rere minut, no pot parar d’estar pendent del mòbil que no fa cap senyal. Sembla que no existeixi i que mai hagi existit, però encara que ja no parlin, continuarà estant en la seva ment i, per tant, existint. Sona el mòbil, no és ell. I de sobte, arriba el gran dilema en forma de monòleg interior: trucar-lo o no trucar-lo? Però en menys de vint segons l’orgull troba una gran llista de contres que eviten que ella faci res. I cansada, decideix anar a donar un tomb i deixar-se el mòbil a casa. En el mateix moment que ella surt, ell es troba a casa seva davant del mòbil i superant el seu orgull, decideix trucar-la.

Miracle

Mònica Solé_1r L_LYCÉE COMTE DE FOIX

Estava terroritzada, les llàgrimes li queien galtes avall. Si es movia, aquell home dispararia. Li havia donat tots els diners que duia, no en tenia més. El seu amic aparegué i amenaçà aquell home que, llavors, apuntà el noi. Al cap d’uns segons, la noia sentí el soroll del tret i veié el seu amic a terra. Va obrir els ulls. Era a l’hospital. La noia recordà aquella escena i s’espantà. El metge li explicà que s’havia desmaiat, ella preguntà pel seu amic. Es girà i el veié al llit. Per sort, estava bé. Plorà mentre li agafava la mà, el noi obrí els ulls. La noia donava gràcies per aquell miracle. S’havia salvat, s’havien salvat.

La crema pastissera

SERGI MOLNÉ_1r L_LYCÉE COMTE DE FOIX

Podríem viure seguint la recepta d’un pastís, canviant tots els ingredients per simples actes de la vida. Naixem igual que es munta la clara dels ous, separant-la del rovell. Creixem com el pa de pessic amb l’ajuda del llevat, que en el nostre cas són mastegots sense sentit. Ens  aferrem a les persones igual que la farina i el sucre es barregen per tan sols ésser un. Fugim de la realitat gràcies a l’alcohol, aquí, batent, fas oblidar el passat. Trobem obligacions que ens bloquegen, com el      desemmotllament d’un pastís. No obstant això, tenim l’esperança que tot anirà bé, és llavors quan només falta afegir-hi la crema pastissera.

Llei de vida

Anna TEIXEIRA_2n BPRC_Lycée Comte de Foix

L’amor és un sentiment que s’expressa amb una mirada, un somriure i petits detalls que fan que un instant es converteixi en una història per recordar. L’amor és el sentiment que et dibuixa un somriure de colors càlids. Però no sempre tot és de color rosa: l’amor també té moments d’inseguretat, de preguntes sense resposta, de falta de confiança i d’indecisió. Et quedes amb les ganes de saber la veritat per molt amarga que suposis que pugui ser. Et plantes davant l’altre sense saber què dir, comences a tremolar i te’n vas sense haver dit res. Et queda la sensació d’haver fet el ridícul però ja t’adonaràs que se t’ha obert una porta.

Un amic

Joel Afonso_2n BPRC_Lycée Comte de Foix

Un amic és aquella persona que quan tens un dia fastigós lluita per arrencar-te un somriure, que encara que no li hagis dit que et passa alguna cosa, abans que obris la boca, sap perfectament que no estàs bé. És aquella persona que quan més sol et trobes, t’acompanya a tot arreu, et sap entendre i està al teu costat en els pitjors i millors moments. Un amic també és el que encara que li faltis al respecte o li parlis malament, no es pot enfadar amb tu perquè t’estima i entén que hi ha dies que et pots aixecar amb el peu esquerre. Puc tenir molts i molts companys però els amics de veritat, només els puc comptar amb els dits d’una mà.

El darrer comitè directiu del Partit Socialdemòcrata.

Voluntat

Miquel Máñez_1r MICROINFORMÀTICA_FORMACIÓ PROFESSIONAL

Fa dos anys, els amics em van regalar un baix elèctric. Un baix per a dretans. Un petit detall per a algú que és esquerrà. Tota la vida els esquerrans trobem dificultats en aquest món de dretans. Des de llavors pràcticament he tocat cada dia per reduir les diferències entre les dues mans. Sembla una decisió estúpida, però la felicitat que sento cada vegada que noto una millora no la canviaria per res. Aquesta experiència mai l’he vist com un obstacle sinó com un filosofia de vida. La voluntat dels éssers humans és una força, que si s’aconsegueix canalitzar, ens permet, pràcticament, aconseguir qualsevol repte que ens proposem.

Pensaments brossa

Víctor Artigas_1r MICROINFORMÀTICA_FORMACIÓ PROFESSIONAL

Penso que fa temps que no penso el que hauria de pensar. Sóc un manat, penso el que volen que pensi. No penso; per tant, no existeixo. Penso que tothom té els seus pensaments. Aquesta pèrdua de temps em fa ràbia, em sento impotent perquè sóc un cúmul de pensaments que no són meus. Rumiem sobre el que acabem de llegir i invertim una mica de temps a cavil·lar el missatge que intento donar: prou! Reivindico i proclamo que cadascú pensi la seva, sense intromissions: pensament personal, únic i exclusiu; tots som persones i cadascú té els seus gustos. Pensem el que ens agradi pensar, no siguem el contenidor dels pensaments aliens.

La gran sorpresa

Bernat Izquierdo_2n D_LYCÉE COMTE DE FOIX

M’he proposat un gran repte, un somni per complir: mai un home arribarà tan lluny, i amb un temps rècord, cap clima advers em pararà, ni la neu, ni la pluja. Prepararé tot el més important per al meu repte: la cantimplora, les proteïnes i sobretot alguna cosa per distreure’m durant l’ascenció. Avisaré tots els mitjans de comunicació perquè puguin retransmetre en directe la meva gran proesa, que ningú repetirà. Finalment la meva preparació física que he estat preparant durant tant de temps, em serà útil, el meu somni es farà realitat. Demà aconseguiré el meu gran repte: pujar al tricicle de la meva germana sense caure!

El secret millor guardat dels homes

Lorenzo Danae_2n D_LYCÉE COMTE DE FOIX

Algun cop us heu preguntat per què hi ha tants homes sense cabells? La resposta és ben senzilla. Un dia, un amic em va explicar que tenia dues amants: una més jove que ell i una altra de més gran. Quan sortia amb la més jove, aquesta li arrencava els cabells blancs per tal de pal·liar la diferència d’edat que existia. I quan sortia amb la més gran, aquesta li arrencava els pocs cabells que li quedaven de color… A causa d’aquestes dues amants i el seu interès d’equiparar les edats, el meu millor amic va quedar-se calb de ben jovenet! Quina ironia, veritat? Aquest és un dels secrets millor guardats dels homes en relació a les dones.

Una experiència inoblidable

Mònica Cadena_3r B_E. A. SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Fa 8 anys o més, en un viatge amb els meus pares a l’alta muntanya, vam passar per un petit poble, on vaig veure una quadra. La meva germana i jo vam veure uns deu cavalls i hi vam voler pujar. Fent tot el possible perquè ens hi deixessin, al final ho vam aconseguir. Vaig pujar-hi sobre un de color blanc, totalment blanc. La meva primera experiència sobre un animal tres cops més gran que jo. Una impressió fantàstica, una emoció al·lucinant com si fos el regal més gran de Nadal: el millor de tots. Tres anys després, vam tornar a passar pel mateix lloc i aquesta experiència es va repetir. Però no va ser tan emocionant.

Coses de la vida

Nicole Blom_3r B_E. A. SEGONA ENSENYANÇA ORDINO

Hi ha vegades que et canses d’algunes persones, intentes aguantar i fer veure que no et passa res per por a perdre l’altra persona o fer-li mal, fins que arriba un punt en què diem que explotes. T’avens a les conseqüències i potser et sents una mica culpable, però si tens el poder de decidir com sentir-te millor que sigui bé, i no penedint-te del que has fet, perquè probablement en el futur servirà d’alguna cosa. Després si realment importes a l’altra persona, et perdonarà. És com un cicle, sempre hi ha alguna cosa que et farà somriure i després plorar, algú que et farà feliç i algú que intentarà el contrari. D’il·lusions també es viu.

Quin gran compromís!

Irene Rossell Coromina_1r STGG_LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui, 3 d’abril, m’aixeco decidida per anar a votar. Tot i així, tinc dubtes, per no dir molts. Socialistes o Demòcrates? Tant se val, ja que ni tan sols sé si superaran un any. ApC o Verds? Quin embolic: crec que no ens adonem que som víctimes d’una mala gestió política. M’hauria de plantejar si realment vivim en una “democràcia”? Quanta gent coneix el valor del vot? Francament, tothom hauria d’anar a votar, però, en alguns moments m’he plantejat el vot en blanc. Així, voto i expresso la meva disconformitat? o sense adonar-me’n estic ajudant algun partit? Això m’ha ballat tota la nit pel cap, quin gran compromís!

L’últim dia

Anna Rodrigues Verde_1r STGC_LYCÉE COMTE DE FOIX

Mai he pensat en aquell dia. Sempre passejava sol. Tothom ja s’havia creuat més de dues vegades amb mi; vagava pel poble sense direcció. No tenia on anar. He viscut la major part de la meva vida sense companyia. Ningú em va voler, tothom em va abandonar. Sempre he pensat que la meva existència no era important, però en el dia d’avui, no puc dir que m’hagi equivocat. No sentia res, però els meus ulls encara tenien visió. Paralitzat enmig del carrer, veia com la gent s’apropava cap a mi, amb llàgrimes als ulls. No sentia el meu menut cos, ni tan sols podia moure les potes. Era mort.

Deixar-se emportar…

Marta Guixé_1r Científic B_ESCOLA ANDORRANA DE BATXILLERAT

Les coses vénen tal i com se’n van. És cert que va valer la pena lluitar en un moment, però quan el temps es para durant un instant, tot allò que ens envolta sembla diferent. Perquè encara que sense voler-ho i tampoc sense saber-ho, estem obligats a aturar-nos a pensar i a contemplar. Ens adonem que hem de viure d’emocions i de sentiments. Donem així un nou aire a la vida, perquè massa sovint ens oblidem de viure-la. Simplement deixem-nos emportar i gaudim-la, no malgastem les oportunitats que se’ns presentin, visquem-la.

L’interior supera l’exterior

Marc Bergés_1r Científic B_ESCOLA ANDORRANA DE BATXILLERAT

Un dia en la fira d’un poble hi havia un venedor de globus d’heli. Aquell home tenia un carisma especial que li permetia vendre molt. De sobte, va deslligar un globus vermell i el va deixar anar i s’enlairà fins que la gent ja no el podia veure. Tot seguit va fer el mateix amb un globus verd, un de blau, un de groc… Fins que només li va quedar un globus negre. Tot d’una va aparèixer un nen negre i pobre, que li va demanar al venedor: “Escolti, si deixa anar aquest globus, també pujarà com els altres?” El venedor, somrient, li va contestar: “Mira fill, no és el color dels globus el que els fa pujar, sinó el que porten a dins.”

Egoisme (?)

Andrea Cravinho_1r DEP ESTÈTICA_FORMACIÓ PROFESSIONAL

Un dia, quan arribava a casa amb la mama, vam veure una gata. Estava embarassada. L’endemà encara era allà. Necessitava alguna cosa… Necessitava afecte, menjar… Vam decidir cuidar-la, però sense deixar-la entrar a casa; no volíem fer enfadar el papa. Venia i se n’anava. Li vam donar pinso. Li vam donar aigua. Li vam donar llet. Li vam donar un llit (una caixa amb un coixí). Volíem que es quedés. Va parir. Les vam veure néixer. Les volíem veure créixer. Es van quedar un temps; després, van marxar. Fa una setmana, la gata ha tornat. Està embarassada.

Records d’un gran amor

Estefanía Ortega_BATXILLERAT ESTÈTICA_FORMACIÓ PROFESSIONAL

Recordo el primer petó d’amor i de sinceritat. Recordo sentir el teus llavis damunt dels meus. Recordo com ens vam conèixer: un dia ple de felicitat amb una gran nevada de testimoni. Recordo les teves abraçades i les teves paraules d’amor quan ens despertàvem. Tu, Tiago, em vas fer sentir estimada i feliç. Ara, m’envaeix una gran tristesa. Ara, abans d’anar a dormir, miro les nostres fotografies plenes d’alegria. Ara, no ets al meu costat perquè un malaurat accident ens ha separat. Ara, confesso que tu ets el gran amor de la meva vida i l’únic noi a qui he estimat de veritat. Ara, cada segon penso en tu!