Mes: novembre de 2012

L’últim adéu

per

Sandra López _4rt A ESO COL·LEGI M. JANER

Ho destruïen tot al seu pas. Jo respirava lentament, amagat dins d’aquell armari perquè ningú em sentís. Un crit… “MARE” amb llàgrimes d’ira, dolor i por vaig sortir del meu amagatall. Estava a terra, plorant desolada, però quan em va veure va cridar histèrica…potser no hauria d’haver sortit, no hi podia fer res, però la ira m’encegava, em vaig abraonar sobre aquell soldat.
Em va mirar amb indiferència i em va posar la pistola a la mà apuntant-la… l’altre soldat m’apuntava al cap… No vaig tornar a veure la mare, l’únic que recordo és foscor, aquella foscor que m’ennegria l’ànima, que m’impedia respirar, m’ofegava…

Un nou principi

per

Melània Vinyals _4rt A ESO COL·LEGI M. JANER

La nena caminava lentament pel bosc, contemplant com queien les fulles groguenques dels arbres a la tardor, formant una catifa daurada als seus peus. Queien com uns dies abans havia caigut la seva mare, en coma per un desafortunat accident de trànsit. La dona havia mort, descansant per fi del dolor que li infligien els tubs i les injeccions que els metges li administraven per intentar reanimar-la. Ella s’havia quedat òrfena, sense ningú. Per damunt les fulles, recte endavant, intentant trobar la sortida, cap a la seva mare, no se n’adonà quan els seus passos deixaren de trepitjar terra i volaren per un precipici. Cap a la llibertat.

El futbol

per

Alex De Oliveira _Te BPRO ET LYCÉE COMTE DE FOIX

Quan tenia 10 anys, jugava a futbol en un club i a final d’any ens van convidar a jugar un torneig a França. Durant el viatge, ens van dir que els altres equips tenien uns 14 anys d’edat. Vam haver de jugar de seguida i vam perdre per molt, però en els altres tres partits vam fer bons resultats. Tot i que els vam perdre tots, vam marcar vuit gols, dels quals dos els vaig marcar jo i un va ser escollit el millor de la competició. Els organitzadors em van donar una copa que tinc a casa. En el següent entrenament ens van dir que podíem haver guanyat la competició i l’entrenador ens va felicitar pels gols i per la copa. Va ser un dia inoblidable.

Aquella persona

per

Marc PIRES _Te BPRO ET LYCÉE COMTE DE FOIX

Una mirada, un somriure o simplement una paraula d’aquella persona pot fer que oblidis tots els teus problemes i tinguis una raó per adorar-la. Es diu que el primer amor no s’oblida mai, i efectivament, no l’he oblidat i espero no fer-ho, ja que aquella persona és el que em fa llevar cada matí, i tenir l’esperança que un dia ja no seré invisible per a ella. Una carícia seva em pot donar la vida, però quan m’ignora no puc parar de pensar en allò que per a un enamorat és el més dur d’acceptar: que l’ignorin. L’esperança és l’última cosa que es perd. Com se sol dir, no et donis per vençut i pensa que un dia seràs tu l’afortunat.

El periodista assassí

per

Víctor Carmona_3r A EA 2A ENSENYANÇA ORDINO

Un dia d’estiu un periodista em va demanar si li podia concedir una entrevista. Jo ho vaig acceptar i em va dur a un lloc molt estrany. Després de l’entrevista un senyor li va donar un maletí molt sospitós i li va dir una cosa a cau d’orella que no vaig poder sentir. A continuació em va apuntar amb una pistola i em va donar un minut per córrer, i jo vaig sortir cames ajudeu-me . Em van empaitar al carrer que donava al supermercat del costat de casa meva i just m’estava esperant. Vaig girar cua i em vaig trobar el càmera darrere meu i el xofer amb la furgoneta em perseguia.

Un dia de somni

per

Ona Arias_3r A EA 2A ENSENYANÇA ORDINO

Estar estirats al llit, callats, mirant-nos… En aquell moment voldries que el temps es parés, que aquell moment no s’acabés… Perdre’m en la seva mirada, respirar pausadament per no trencar aquell moment fràgil, preciós… De cop i volta començo a riure d’aquell instant, aquell moment m’agradaria que fos etern… Ell em mira, m’observa amb aquells ulls negres com la gola d’un llop, em diu que no em vol perdre, que tot el que té, tot el que és, és per culpa o gràcies a mi, i una petita llàgrima em rellisca per la galta, m’acaricia i l’esborra, me l’estimo però sé que tot té un final… L’abraces i no el deixes anar…

Boig per tu

per

Judit Villaverde _3r ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Ella m’utilitza per mantenir el contacte amb els seus, comunicar les bones notícies, així com per a compartir tristeses. També ho fa per a mitigar les penes, inclús per a desfogar-se quan quelcom no és del seu gust. Sóc confident, conec des dels seus secrets més íntims, fins als seus sentiments, pensaments o idees. Sé les seves intencions o fins i tot els vicis que la tempten. A mesura que anem compartint minuts cada dia, vaig estimant-la una mica més fins al punt que em torno tan gelós cada cop que un noi flirteja amb ella que decideixo interrompre el moment per a boicotejar-lo amb la meva aparició estel·lar: riiiiing! riiiing!

Quan estimes tot el que tens, tens tot el que vols

per

Ariadna Rivero_3r ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Jo creia que tenia tot el que volia, fins fa poc, quan vaig perdre algú, no em refereixo que marxés d’aquest món, va marxar del meu món, de la meva vida. Ell havia arribat a significar molt per mi, i en aquests precisos instants l’únic record que me’n quedava era un peluix que decorava el llit. Ara tan sols recordava aquell primer petó que ningú m’havia donat, aquell somriure que mai li havia vist, aquell, aquell… això pertanyia al passat, però sabia que em doldria quan ell somrigués i jo no en fos el motiu. El temps passa, i he canviat amb el temps, gràcies a tu, ara estimo tot el que tinc, i tinc tot el que vull.

Aquella experiència…

per

Sara Mandicó _1ère L LYCÉE COMTE DE FOIX

Mai m’hauria imaginat que m’agradés tant. Reconec que si no fos per la Maria, mai hi hauria anat. En un primer moment s’hi respirava incomoditat ja que tothom es coneixia i jo era la nova, l’estranya. Semblava que allò no anés a canviar mai però al poc temps ja em va començar a agradar. Els primers dies vàrem muntar el campament, però el que realment ens va unir van ser les excursions, les cançons dalt dels cims, els focs de camp… L’últim dia vaig retenir les llàgrimes fins que, a la baixada de la bandera, vaig esclatar. Em volia quedar en aquell món perfecte, on tothom s’entenia. Tamarros, sempre al cor!

Ja és l’hora

per

Adrià Pifarré _1ère ES LYCÉE COMTE DE FOIX

Demà comença tot. Comencen les rialles, els nervis, els balls de tarda, les nits inoblidables. La música sona, els ocells s’apropen, el poble ens crida. Ja comença, els tambors ressonen, els padrins riuen, els pares gaudeixen. Ens envolta la joia. La nit arriba, ens toca als joves i no tan joves. Són les cinc, les sis del matí, la música s’acaba per deixar pas al cant de la natura que faci la seva feina. Un nou dia comença i encara ens en queda un, un dia on la unió del poble mostra les virtuts dels seus habitants. La festa major s’ha fet sentir, la feina ha estat feta, l’any que ve ja hi tornarem. Mentrestant, esperarem.

Relat d’un anònim

per

Rafa Duarte_2n MICROINFORMÀTICA I XARXES C. FORMACIÓ PROFESSIONAL

Un dia va començar a fer figures de paper de tot tipus, animals, edificis, persones, objectes, etc. Algú li va recomanar que les vengués al col·legi per 10 cèntims cadascuna, va acceptar la proposta. Uns mesos després, la gent va deixar de comprar; un senyor feia figuretes amb cartó, un material més fort i resistent, i les venia per 15 cèntims. Ell també ho podria fer, però… li agradava la fragilitat del dòcil paper entre els seus dits mentre feia anar la imaginació, així que va continuar fent figuretes, dia rere dia, any rere any, fins i tot el seu taüt va ser fabricat amb un conjunt de peces que ell mateix havia dissenyat…

A qui esperem?

per

Alexandre Pereiro_2n MICROININFORMÀTICA I XARXES C. FORMACIÓ PROFESSIONAL

És un dia normal i corrent del mes de febrer. El fred és bastant intens, i es pot notar a l’ambient la sensació d’aquests dies, una espècie de malenconia que s’enganxa a la pell. El protagonista està recolzat sobre una paret ben blanca, sense fer res. Sembla que està esperant algú. El temps passa i no arriba ningú. La gent que torna a passar s’estranya que aquell home continuï allà, recolzat, en la mateixa postura. Les hores passen i passen i aquell home no es mou ni un sol centímetre. Un dia, una noia s’hi apropa i li pregunta: “Què fas tu, aquí?” L’home li respon: “Finalment arribes, no saps el temps que t’he estat esperant.”

Goodbye, disc categoria debutants

per

Clàudia Haro _1r B Científic ESCOLA ANDORRANA

Un. Dos. Tres. Quatre. Dret, esquerre, als costats, gir de dos voltes amb tacó. Has de sentir la dolça música dins teu, allarga moviments. Mira’t les mans, cap amunt! Concentra’t per fer el salt, recorda pujar la cama i la coordinació. Quin salt més ben fet! Tacó, tacó, ajupir-se i pujar. Prepara’t pels següents salts: pica, salta, salta, pica i salta. Sí! Continua així! Mou-te amb la música, fes que els patins siguin la continuació de les teves cames. Pensa en la pirueta. És el teu fort i la pots fer de cinc voltes. Sí senyor! Canvi de música, agressivitat en els moviments! Últim salt i última pirueta! Posició final. Aplaudiments.

La mare pàtria

per

Antonio Cerezo _1r B Científic ESCOLA ANDORRANA

Les fulles seques i arrugades dels arbres s’eleven pels carrers tristos i silenciosos del Vendrell. Miro per la finestra. Aquell indret devastat i fúnebre omple el meu cor d’una gran tristor. Ara, no tinc somnis ni ambicions, només una ànima fragmentada que enyora aquells magnífics moments en què el meu esperit encara refulgia d’energia i vitalitat. Aquesta guerra m’ha deixat sol i desvalgut. No sóc res ni ningú sense tu. Sé que d’aquí poc ens retrobarem. Deixa’m lluitar per la nostra terra, i quan la música, la dansa i els colors tornin a alegrar els esperits lliures d’aquest poble, tornaré amb tu per estar junts tota l’eternitat.

Una gran lluitadora

per

Èlia Riba _4t B 2A ENSENYANÇA ORDINO

Em deien persona dèbil i jo no n’era, jo era una gran lluitadora. Vaig lluitar contra una gran bèstia dins meu durant 7 anys. Pensava que la podria vèncer, ja que tenia una gran arma: la força interior. M’hi enfrontava cada dia, però cada cop ella era més gran. Avui dia 23 de juny ja sóc una víctima més. No tinc cabell, ni pit, ni la meitat del fetge… Però el pitjor és que ja no em queda força. Per aquest motiu, mentre tothom celebrava la revetlla de Sant Joan me n’he anat rere una bengala per a poder fugir d’aquest malson. Ara sóc molt lluny, en un lloc on les bèsties no poden entrar, i qui sap, potser algun dia algú em trobarà.

Bateria

per

Gerard Farré _4t B 2A ENSENYANÇA ORDINO

Durant la funció, ha format part del grup, fonent-se amb la música dels altres instruments, però de sobte la música s’atura i un centenar d’ulls estan posats en ell. Una gota de suor rellisca pel seu front i cau a sobre d’una de les seves mans. És el precís moment en què tanca els ulls, que sap on ha de posar cada cop, i les seves baquetes es mouen a una velocitat vertiginosa, creant un ritme estrany, una barreja de greus i aguts que s’uneixen formant una rítmica melodia. Els altres instruments tonen a tocar, però ell no se n’adona, ell només continua tocant la seva música,  i només para quan sent els aplaudiments del públic.

L’espera

per

Aida Romero_2n C Batxillerat SANT ERMENGOL

El metge va sortir de la sala, em temia el pitjor, després d’aquella llarga espera que no parava de turmentar-me. En veure la seva expressió, vaig comprendre que ni tant sols els metges podien intervenir en el que ja era evident. Només quedava l’espera i una lleu esperança. Vaig notar una gran fiblada de dolor quan els metges ho van confirmar, encara no m’ho creia del tot, no ho havia assumit, la meva ment buscava desesperadament l’esperança. En el moment que vaig prendre la decisió no era conscient de tot el dolor que això comportaria. Els dies eren llargs, res canviava aquell buit ara ple de records.

Paradís terrenal

per

ANNA TORNÉ_2n C Batxillerat SANT ERMENGOL

Em coneix a la perfecció, sap per on moure’s del meu cos, sap què fer per calmar-me i excitar-me a la vegada. S’ha tornat imprescindible.
Sé que en un parell d’hores la tornaré a necessitar. Si per mi fos sempre estaria amb mi fins a formar part de la meva sang. Molta gent no ens entén. Diuen que em domines i em controles. Que només sóc un titella a les teves mans, però ho diuen perquè no comprenen el nostre amor. Acabo de notar l’última dosis, recorre’m a poc a poc les venes, hauré de comprar-ne més, del meu amor anomenat heroïna.

La solitud dels adolescents

per

David Calzado Sabaté CENTRE D’EDUCACIÓ BÀSICA D’ADULTS

Els adolescents estan molt allunyats dels pares, la joventut actual és totalment diferent a la que ha pogut viure una persona als seixanta. Avui en dia gràcies a les xarxes socials el grup d’amistats és molt ampli i els joves tenen més facilitats per sortir de nit, fumar, beure, provar les drogues… tot això fa que la relació amb els pares sigui cada cop més complicada. La dificultat d’adaptar-se els uns als altres, de vegades, porta al fracàs escolar ja que els joves estan massa pendents de la seva vida social. Per això els adolescents creixen en solitud i no parlen ni amb els pares ni amb els amics dels temes que els interessa.

La festa del xai

per

Grup lectoescriptura CEBA
El Moha i la Marta estan molt enamorats, s’aproxima finals d’octubre i arriba la festa del xai.
El Moha convida la Marta a la festa, ella no n’està massa convençuda,  però al final decideix anar-hi per amor, per fer feliç el Moha. En arribar a casa del Moha, hi havia els seus pares i la seva germana, al principi ,la Marta gairebé no parlava, però tothom estava molt content que hi hagués anat. El pare i el Moha van matar el corder, després la mare el va cuinar, tot estava boníssim. En acabar van trucar a tots els familiars i amics del Marroc per felicitar-los el dia.
La festa va anar molt bé tothom s’ho va passar genial!