Clàudia Pereira_1ère BPR Compt. i Gestió 2
LYCÉE COMTE DE FOIX
Molta gent se sent feliç per tenir algú especial, amb qui poder parlar cada dia, que pot trucar a la matinada perquè té ganes de parlar dels nostres problemes, que t’anima, que et diu que mai no el perdràs, ni que passés alguna cosa, perquè t’aprecia, que estarà sempre amb tu…T’agrada aquesta persona i creus que tens possibilitats d’estar amb ella perquè t’està demostrant que li importes però no ho dius perquè tens por de la seva reacció i que tot canviï. Però un dia li dius que sents alguna cosa per ell. Llavors, de sobte, tot canvia: et diu que tot el que havia dit era mentida i t’adones que t’ha perdut… C’est la vie!
Mes: abril de 2013
Una falsa visió
Fermin Martija_1ère BPR Compt. i Gestió 2
LYCÉE COMTE DE FOIX
Aquell noi tenia 17 anys i pensava que vivia en un món de felicitat, on no existien els problemes. No entenia per què l’altra gent el criticava per tenir aquesta visió de la vida. La gent sempre el mirava malament, el criticava i ell no entenia per què. Cada matí quan s’aixecava veia les cares de tristesa de tota la seva família, sobretot la de la seva mare. El noi no es podia explicar com, si ell vivia la seva vida tan feliçment, la seva família podia estar sempre tan trista. Ara, aquell noi ja és un home de 36 anys, i ara comprèn que les altres persones no entenguessin la seva visió de la vida. Estava ficat en el món de les drogues.
La mentida
Guillem Urquijo_4rt D EA 2A ENSENYANÇA ENCAMP
Els adults ens diuen que no s’ha de mentir, però ens menteixen des que vam néixer. Quan som petits ens expliquen les històries del Pare Noel i dels Reis Mags, però, això diuen, és per fer-nos viure amb una mica més d’il·lusió. A mesura que ens anem fent grans anem descobrint un món ple de mentides, només cal mirar la TV o llegir els diaris. Algunes mentides, diuen, són inofensives, són per no ofendre els altres. La mentida és un mecanisme de defensa dels humans. Quan fem alguna cosa, els pares diuen: “Per què no m’has dit la veritat abans?” Sigui el que sigui, les nostres mentides són inofensives quan veus les mentides dels adults.
La nostra espècie desapareix
Tomas Standeven_4rt D EA2A ENSENYANÇA ENCAMP
Som l’any 2012. La nostra espècie s’està extingint a poc a poc. He perdut gran part dels meus amics durant aquests anys. Aquest món ja no és el que coneixia. Els grans boscos han desaparegut. Jo estic capturat dintre d’una habitació de vidre tan petita que em costa respirar. Trobo a faltar la meva casa. No sé quan temps podré suportar-ho. M’alimenten de rates cada quatre setmanes i només tinc una mica d’aigua per no deshidratar-me. Cada dia vénen una estona, m’observen i em fan ganyotes estra-nyes. No sé quin és el meu nom vertader, però ells, aquestes coses estra-nyes que em miren, m’anomenen serp.
Un insult, un cop, un retret
Ana Isa Areal_2n batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL
La llum brillant sorgeix d’entre les fulles dels arbres despullats, el record del cant dels ocells desapareguts, la fredor de l’aigua brollant en el riu sec… S’imagina un escenari idíl·lic en la seva mísera realitat. Un insult, un cop, un retret. Surt al carrer i es maquilla amb un somriure, les parets són sordes, les finestres cegues i la porta amaga secrets que tothom desconeix. Un insult, un cop, un retret. Que n’és de fàcil dissimular que tot va bé. Un insult, un cop, un retret. L’amor ho aguanta sense trencar-se. Un insult, un cop, un retret. Cal despertar i ser feliç, hi ha massa falsos somriures. Aixeca’t i viu.
Davant de tot, un somriure
Llorenç Miquel_2n batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL
La crisi és un regal per a tots aquells que saben lluitar per trobar solucions. No podem pretendre que les coses canviïn si sempre fem el mateix. Sense crisi no hi ha res a millorar ni a superar; sense crisi no hi ha reptes, i sense reptes, la vida és una rutina, lenta i avorrida. És, doncs, en la crisi, en la ruptura de la rutina, en la voluntat de superar-se i de superar tots aquests reptes, on rau el progrés. I és en el progrés, dotat d’un optimisme que es transmet a l’entorn, on trobem un dels pilars de la felicitat; aquell estrany sentiment que arreu acompanya i que tant de sentit dóna a la vida.
L’oasi
Xavi Barragán_3r B ESCOLA ANNA M. JANER
Vaig mirar cap enrere, no hi havia res, com els altres cops… només sorra i més sorra. M’hauria d’haver quedat a casa i no buscar aquell oasi que ningú havia trobat mai. Deien que, si el trobaves, sentiries una veu dolça concedint-te tres desitjos. M’ho vaig creure. M’agraden les històries d’aventures i tresors. Allà, a la llunyania, es veia una taca verdosa.
Seria l’oasi? Ningú l’havia trobat i jo sí? Impossible.
Era l’oasi! De cop se m’anà emboirant la vista i els ulls se’m tancaren. En obrir-los continuava estirat a la sorra, el sol ja anava de baixa i a la platja només hi quedava algun banyista disposat a fer l’última capbussada.
Àlex Fernandes_3r A ESCOLA ANNA M. JANER
La mort és una cosa que desconeixem, quelcom que no podem veure ni tocar, però sí sentir, ens fa por quan s’acosta i quan veiem el que passa arreu del món. La mort és quelcom tan desagradable, tan fosc…
A ningú li agrada veure com desapareix aquella persona tan estimada, tan especial, tan necessitada al teu món. I t’adones que faries tot el possible per tornar-la a veure i a abraçar, per tornar-hi a parlar, per dir-li per últim cop que l’estimes, que sense ella no faries res en aquest món, que ella és qui et sosté amb les seves mans ara i aquí. I et vénen ganes de dir-li, amb sinceritat, que és l’única raó per viure.
Reflexions
Sandra Garcia _2nde CDE LYCÉE COMTE DE FOIX
Mires davant. Un full, preguntes; per mi un jeroglífic. A la dreta, tothom escriu. Finalment, mires a l’esquerra, intentant trobar algú que et digui una solució, una pista; però res. Els talons de la professora em maten i la suor és insuportable. Aleshores és quan comences a penedir-te de no haver estudiat, de no haver escoltat, d’haver fet el graciós… Després ve la fase de negociació “i si al pròxim control trec un excel·lent” i si, i si, i si… . Comences a pensar en tot una mica. Penses que tot el que facis depèn d’aquest examen i quan te n’adonés ja és l’hora i desitges que no te’l tornin mai.
Pena de mort
Estefanía Alves_2nde CDE LYCÉE COMTE DE FOIX
Dues hores, li quedaven solament dues hores. L’atracament a la benzinera no havia estat mai una bona idea però ja era massa tard. Era conscient que el seu temps estava a punt d’acabar. Que mai tornaria a veure el sol, que era la fi. En la seva cel·la, pensava que la seva vida havia estat un error i que l’únic culpable de totes les seves decisions i del seu destí, era ell. Ell no sabia que l’atracament es convertiria en un triple assassinat. El pla era senzill però les coses es van posar difícils i complicades. Ha estat un accident, ella no volia matar ningú. Si tingués una segona oportunitat… Però massa tard… Maleïda sigui!
Aquella angoixa
Fabio Amorim_BTS A LYCÉE COMTE DE FOIX
No ho sé. Vaig entrar al bar d’en Ramon i no em sentia gens bé. Era com si alguna cosa em faltés, em sentia buit per dins. No era un sentiment nou, ja havia experimentat això abans. Vaig demanar el típic cafè amb l’esperança que només fos alguna cosa passatgera i que en el moment de deixar aquell establiment ja m’hauria refet del tot. No va anar així, em sentia fins i tot pitjor que abans. Ara el buit es va convertir en angoixa, em sentia molt nerviós i inquiet… No ho sé. Em vaig dir que havia arribat l’hora de trucar algú. Es clar, ara ho entenia tot. Aquell buit, aquella angoixa… M’havia descuidat el mòbil a casa.
Un dia bastant estrany
Sandra Massuet_BTS A LYCÉE COMTE DE FOIX
Des que havia sortit de casa, notava que aquell dia seria molt estrany. La seva mare no parava de plorar i no li volia parlar. Ara estava anant cap a l’escola, aquell camí no era gaire transitat però sempre trobava algú conegut i el saludava, fins aquell matí, que tota persona coneguda que trobava estava trista o no el saludava. Era molt estrany perquè sempre es trobava amb les mateixes persones i sempre el saludaven. Va arribar al pati i va anar amb els seus amics i passava el mateix que amb tothom aquell matí. Va tocar la campana i es va asseure al seu lloc. En passar llista i arribar al seu nom un amic seu va dir: és mort.
Amor inabastable
Susana Meira_T PRO Compt. G1 LYCÉE COMTE DE FOIX
Ja fa un mes que estic al teu jardí, tu estàs a dins de casa i no puc deixar de mirar-te amb detall, tots el dies, a través de la finestra. Sembles molt fort amb el teu cos robust però des del primer moment que ens vam veure desprens una calor amb molt sentiment.
Intento aconseguir el valor suficient per entrar a casa i confessar-te els meus sentiments. Ja estic a dins i tu estàs en un racó del saló. Ens mirem fixament amb molta alegria, però de cop i volta sento una calor molt forta, miro cap a terra i veig la catifa tota xopa. Ha arribat el meu final i no podem estar junts, l’amor entre un ninot de neu i una estufa és impossible.
Definició de la felicitat
Elena Oliveira_T PRO Compt. G1 LYCÉE COMTE DE FOIX
A Wikipedia es diu que la felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment. Per a mi és molt més que tot això.
Quan som petits som feliços, no hi ha res que ens preocupi i només tenim l’objectiu de riure. Però quan creixem veiem les coses dolentes de la vida, i en realitat el que ens hauria d’importar és aconseguir un únic objectiu: perseguir la felicitat fins que la tinguem als braços i poder abraçar-la com si fóssim sempre nens petis.
Perquè la felicitat és viure la vida amb colors, cridar, dir tot el que has de dir fins que et quedes a gust. Cantar-li a la mentida i somriure-li a la tristesa.
Amor?
Maria Gómez_4t A EA SEGOAN ENSENYANÇA ORDINOo
Vaig caminant per aquest desert d’amor, rodejat de sentiments, passió i desig. Mai hauria pensat que es pogués estimar tant, que les paraules es fan reals, i que una mirada és un món. Per tu, seria capaç de tot i de res, creuaria el món a mossegades per veure’t, seria la primera que s’aixecaria al teu costat cada matí, i t’estimaria fins que fes mal. El teu cabell castany, i els teus ulls marrons com la fusta em fan somiar dia i nit. Tot i així, he somiat mil cops la teva mirada, i encara no sé el que significa. Malauradament, tot això no podrà ser mai, perquè he descobert que les aparences no sempre enganyen, que no saps mirar a través de les llàgrimes, que no et podré tornar a estimar.
Seguir i recordar
Nil Latorre_4t A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
La pèrdua d’un ésser estimat sempre ha estat i serà un moment difícil d’afrontar. Fins i tot quan saps que aquest “moment” és una ombra projectada amb tanta intensitat que ja t’has adonat del seu inevitable efecte, t’agafa un bon dia i desprevingut t’arrabassa tot sentiment d’esperança i el converteix en pols. Com podem afrontar llavors aquesta situació inhumana? Aquest sentiment de buidor que ens envaeix? Simplement, no es pot. L’únic que ens queda és la petita certesa que un dia o altre, ens tornarem a retrobar i per això hem de gaudir dia rere dia, recordant que sempre estaran al nostre costat.
L’amor és injust
Canòlich Jacome_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX
Molts cops quan estem enamorats sentim com unes pessigolles i ens fem il·lusions. Coneixes una persona que et fa sentir únic, i sobretot et demostra amor i afecte. El tens al teu costat i vols compartir-ho tot amb ell: moments de joia, problemes, preocupacions i ell et tranquil·litza. Amb el temps els sentiments creixen, però de sobte te n’adones d’un possible distanciament. Vols explicacions, et desesperes, el suport de la teva millor amiga es fa imprescindible, però el silenci de la persona que estimes et va consumint. Aleshores penses:“L’amor és molt injust.”
La vida
Clàudia Martins_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX
La vida és curta i a la vegada molt llarga, té moments molt bonics i d’altres de molt durs. Pots escollir entre desaparèixer o afrontar la realitat per més dura que se’t presenti. Sempre va bé mirar-ho tot amb entusiasme, encara que el problema segueixi allà, al teu cap. Fes-ho! Per a aquestes persones que no volen veure’t malament. Pots amagar el teu problema o pots demanar ajuda. La vida és així, tu tens el privilegi de viure-la en primera persona i tens la possibilitat de canviar-ne el teu destí. Perquè tothom es mereix una segona oportunitat. Reacciona!
La carta
Marta Martin_3r A INSTITUT ESPANYOL
Quan vaig rebre aquella carta, la vaig obrir immediatament. En Manel mai m’enviava cartes i em va resultar molt estrany tenir notícies seves. Ràpidament vaig llegir-la i l’expressió de la meva cara va canviar. “Hola, Clàudia!
Sé que no parlem des de fa molt temps, des que jo vaig marxar d’Andorra. Recordaràs que alguna vegada t’havia parlat dels meus projectes i tu havies pensat que estava tocat del bolet.
Durant aquests anys, he iniciat alguns negocis i sense adonar-me, m’he convertit en un home ric. Estimada, vull demanar-te que vinguis i et facis càrrec de tot el meu imperi. Vull viure tranquil el temps que em queda.
Teu per sempre.”
Qui ho hauria dit!
Rubén-Lévi Desbonnet_3r A INSTITUT ESPANYOL
Un dia en Jean-Luc, que era al mercat del poble, va presenciar l’assassinat d’un venedor d’assegurances. La policia no tenia cap prova ni tan sols cap pista que els pogués conduir cap a l’assassí d’aquell pobre pare de família nombrosa. Però en Jean-Luc de seguida es va posar a investigar amb l’ajuda del seu millor, i únic, amic, el seu gos Chou. Pentinaren l’escenari del crim, parlaren amb amics i coneguts de la víctima, recolliren el testimoni de venedors i compradors. Després de dies d’investigació intensa, Jean-Luc i Chou van esbrinar que l’assassí no era altre que el cap de policia; aquest va ser arrestat immediatament.