Dia: 5 de juny de 2013

Marta Aguilera_2n Batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

Com una ploma lliure, trontolla mentre cau i, lentament, s’acabala damunt afilades fulles dels pins. El gruix de neu comença a pesar, s’amunteguen les arrugues a la pell, la seva fredor envaeix les branques com els segons s’alimenten dels minuts. A poc a poc el color blanc impedeix que la llum penetri en les fulles, com el temps ens veda de l’eterna joventut. Els batecs perden intensitat, es percep la càrrega de la vida, i les seques branques es rendeixen sota la pesantor de la neu. Es fragmenta el pilar que sosté la vida, que resta en una altra dimensió. La neu ja ha tocat el sòl, i ara es fon sota l’arbre, com el record en l’oblit.

Anna Vidal_2n Batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL

Podia semblar un indret insòlit, però per aquell lloc era un refugi d’identitat. El molí de vent s’havia convertit en una llar per a ell. No vivia allí, però darrerament freqüentava aquell lloc. Es quedava embadalit mirant el moviment efusiu de les aspes que, girant, feien un cercle perfectament simètric. El molí, auster, contrastava amb l’alt poder adquisitiu de la seva família. Els seus pares l’havien conduït per un camí tan planer, que no coneixia les muntanyes del voltant. El molí, no era el cim del monticle però sí, un pas per trobar-se a si mateix en el paratge erm de la seva vida. L’albada de la seva història, un molí de vent.