FERRAN MATA_4t C
EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Vam pujar a l’autobús. La calor ens pesava a l’esperit. Un estrèpit em sobresaltà: l’autobús emprenia el seu viatge amb nosaltres dos a l’interior, un viatge sense retorn cap al desconegut. Cada cop era més i més fosc, fins que ja no vaig poder veure res de tot allò que ens envoltava: aquell preciós paisatge s’havia apagat. Desconcertat, vaig buscar una mà amiga que m’ajudés en aquell moment de debilitat i, de cop i volta, em vaig desconnectar, em vaig adormir. En despertar, uns rajos de llum em donaven directament a la cara i el mòbil sonava dins l’estreta butxaca dels pantalons: era l’àvia, per saber si havíem arribat a la platja.