Els meus nous veïns: l’Albert

Raquel Da Costa_Terminal STG LYCÉE COMTE DE FOIX

Els meus veïns no es deixen veure gaire. L’Albert, el fill dels veïns, no surt mai. Em vaig començar a fer tota mena de preguntes. Un dia vaig anar a casa dels veïns per a veure què passava. Vaig veure l’Albert jugant a la consola i vam anar a fer un tomb amb la bicicleta. El seu pare el va veure i va començar a escridassar l’Albert. Al dia següent, portava el braç enguixat. ¿El seu pare el maltracta? Vaig malpensar així. Finalment, vaig voler confrontar-me amb el seu pare. Immediatament, després vaig sentir vergonya perquè vaig acabar descobrint que l’Albert tenia una malaltia als ossos i, amb qualsevol copet, se li podien trencar.

En una nit qualsevol

Bernat Izquierdo_Terminal SB LYCÉE COMTE DE FOIX

En una nit qualsevol X es va enamorar de Y en la discoteca Àlgebra. La va mirar com un catet al quadrat i el seu cor es va agitar 2,7 graus en l’escala Richter. Després de besar-se, van fer números i estadístiques. Però, els comptes no sortien: la hipoteca, la família… Va ser llavors quan Pi va entrar en l’equació enrotllant-se amb Y, 3,1416 vegades. El binomi inicial es va transformar en un trio. X es va sentir desplaçat, com una minúscula fracció. Un quart, i volia deixar-la, dos, assassinar a Pi i el restant, oblidar-ho tot. Finalment, X en un acte de desesperació, va obligar a Pi, a punta de funció, a multiplicar-se per 0.