Dia: 17 de novembre de 2013

Glòria Costa_1ère L  LYCÉE COMTE DE FOIX

La bestiola comença a notar una escalfor a les potetes fràgils que li continua pujant per l’abdomen  fins a arribar al cap. Sent com si comencés a despertar d’un llarg son. Alguna cosa s’obre darrere seu. Escolta tot el que l’envolta: ocells, un riu no gaire llunyà, el brunzit de les abelles… Les ales es despleguen a la seva esquena, en sent el pes i l’aire que provoquen en bellugar-se. Obre els ulls, mira el sol, sent que ja pot enlairar-se. El vent bufa al seu favor, és l’hora. Un… dos… tres… I ja hi ha una nova papallona que vola amb uns colors brillants que afegeixen nova vida a aquesta primavera.

Anaïs Montoto_1ère L LYCÉE COMTE DE FOIX

No volia morir; aquella no era la meva intenció. No em vull excusar dient que estava sofrint, però sí, sofria molt. Al principi el patiment no era físic, només mental; però al final ho va ser. Tot va començar a l’escola; era fàcil dir que no fes cas de les persones que em criticaven, però jo no era de pedra. No ho podia aguantar. Després van ser les amigues, les persones amb qui tenia una relació íntima, fins i tot amorosa. La persona més important va començar a fallar-me, a ser més freda, a deixar de parlar-me durant dos dies, després quatre… no ho podia aguantar. I un dia  va passar… No volia morir; no era la meva intenció.