Dia: 22 de novembre de 2013

Rebecca Ruiz_2n batxillerat C COL·LEGI SANT ERMENGOL

Va ser un amor a primera vista, quasi no va parlar però l’endemà ens vam retrobar. Els primers moments van anar com un guant, però a mesura que passava el temps, la notava amb molt mal humor, on li havia fet mal? Durant uns dies no vam saber res d’ella, fins que un matí, ens va agafar amb il·lusió i ens va fer un suau i dolç massatge que ens va fer relaxar, i així ho va fer durant un temps. A poc a poc ens sentíem millor junts i ella procurava que tot girés al nostre voltant, sentíem com ens compenetràvem. Fa dos mesos que estem junts i us puc ben assegurar que la nostra relació és perfecta. Som les seves botes preferides.

Maria Castellanos_2n batx. C COL·LEGI SANT ERMENGOL

És de dia o és de nit? Estic trist o estic alegre? Tinc gana o no en tinc? No sé diferenciar el que és del que no és. No és culpa meua, és culpa d’ella; començo a patir el mateixos símptomes. Ella em mira tots els dies i a totes hores, i plora. Però no sóc jo, és ella. No ho veu? No pot veure el que jo veig? El que reflecteixo? Ella veu un cos que no és el seu, jo no reflecteixo un cos prim d’una noia que no menja i plora. Però, no ho veu, veu un cos d’una noia grassa, no pot veure la realitat i confon el meu reflex amb la seva realitat. Com la puc ajudar? No puc, la meva feina és reflectir.