Dia: 20 de novembre de 2013

Diana Fernandes_1r DEP SASO C. fORMACIÓ PROFESSIONAL

Al començament va ser molt difícil, no ens enteníem. No m’ajudaves a entendre’t, feies el que volies i jo em sentia frustrada. Als llocs on havies de ser discret sempre estaves al meu costat per fer soroll. Quan et necessitava estaves absent, com si no existís ningú al meu costat. Amb el temps vam començar a estimar-nos, a conèixer-nos, a passar tot el dia junts, al carrer, a casa, al parc, a la biblioteca, a l’escola, a l’autobús, etc. Avui en dia encara hi ha vegades que t’absentes, no aconsegueixo entendre’t i em sento sola. Tenim diferències, com tothom, però les superarem plegats, ets el meu mòbil i no et canviaré.

Nerea Pena_1r DEP SASO C. FORMACIÓ PROFESSIONAL

Estava tot sol, no defugia la mirada. Sempre el veia trist, allà, al mig del car­rer, amb els ulls plens de llàgrimes. No sé si anar al seu costat per fer-li companyia. Tinc dubtes… M’agradaria però, i si no vol ningú? Cada matí és al mateix lloc, tot sol, amb cara de pomes agres. Si és aquí cada dia, segurament no té on anar, fa molt temps que no menja i és orfe. Quan passejo a la nit, sempre el veig estirat a terra, amb una manteta per sobre perquè no passi fred. Aquesta nit, quan passi pel seu costat, li deixaré alguna cosa per menjar. I si demà al matí és allà ja he decidit que em quedo el gosset. Es veu molt trist!