Dia: 11 de novembre de 2013

Lourdes Saez_4t A COL·LEGI ANNA MARIA JANER

Cara inexpressiva, mirada perduda, pensativa, asseguda a la seva butaca, passava les llargues hores. De tant en tant somreia, de tant en tant una llàgrima per la seva galta li queia quan afloraven els seus sentiments, quan la seva ment recordava per què era allà. El seu cos es negava a obeir, els peus clavats a terra ja no responien, se li van acabar les dolces passejades. El seu fil de veu era cada vegada més baix, ningú no la sentia, ningú no li feia el mínim cas. Les seves mans seques i tremoloses ja no li servien, ja no podien escriure els seus pensaments. Després de lluitar tota la vida, per què li servia? Maleïda malaltia.

Javi Grandvallet_4t A COL·LEGI ANNA MARIA JANER

No t’oblido. No te’n vas de la meva ment i cada línia que escric fa que et tingui aquí mateix. No et vull veure en aquest paper si no sento la teva mà en la meva pell. Em condemnes a mort, perquè no escoltes el meu cor. No el vols agafar. Em mires constantment i el teu esguard destorba la meva ment amb el seu encant. Escric una cançó per expressar la fractura del meu cor. Fa mal la distància. Parlo d’amors, del camí de margarides i de roses; del car­reró costerut que ens duu a la foscor. Les ferides d’un passat fan que el futur sigui massa dur. És la queixa per la mort que em porta el teu record.