Dia: 2 de novembre de 2013

NATÀLIA CARRANZA_1r Batx. A
COL·LEGI SANT ERMENGOL

Vaig començar a sentir quelcom que m’envaïa, petjades de petits membres sobre el meu cos. Formigues de tonalitats fosques pujaven en grans masses arribant a velocitats incontrolables per les branques de l’arbre de fulla caduca, indicant l’arribada de la tardor. Estaven perdudes, cadascuna anava per camins diferents, elles mateixes l’escollien. No podia més, me n’havia de desfer, les notava molt a prop. De sobte, vaig obrir els ulls, la foscor m’inundava, vaig decidir apartar aquelles formigues amb les meves pròpies mans, quan em vaig adonar que estava esclavitzat, encadenat en un arbre. Les tribus enemigues m’havien enxampat.

SHEILA GONZÁLEZ_1r Batx. A
COL·LEGI SANT ERMENGOL

Néixer. Créixer. Reproduir-se. Morir. Quatre fases de la vida plenes de calaixos, quatre etapes de les quals n’hi ha una que sempre està present: créixer. Vivim la vida com el que és, sense preguntar-nos el seu sentit, enyorant l’ahir, vivint l’avui i desitjant el demà. En la nostra existència passem bons i mals moments; són aquests els que ens fan créixer per dins i millorar dia a dia com a persones. Un dels calaixos és el de les decisions que condicionen l’avui i dibuixen el demà. Quan aquest s’obre, a dins hi trobem la responsabilitat perquè gràcies a aquesta som el que som i com som. Créixer al cap i a la fi.