Dia: 12 de novembre de 2013

Facundo Zanassi_1r humanístic i lingüístic EA DE BATXILLERAT

Després de tant de temps, m’ho vaig tornar a preguntar: per què sóc aquí? Qui sóc realment? Però aquest cop era diferent dels altres. S’apropava el meu final i quan el final és a prop, els humans traiem de dins els sentiments i records més profunds. La vida és com una pel·lícula i tota pel·lícula ha de tenir un final, sigui trist o feliç. Cada cop el sento més proper, i ja començo a veure tots i cadascun dels meus records passar per davant meu, com els fotogrames o els negatius d’una càmera. Veig els bons i els dolents, somric i, finalment, el silenci cau sobre la meva consciència. I llavors el cicle torna a començar.

Jéssica Freitas_1r humanístic i lingüístic EA DE BATXILLERAT

He après que en aquesta vida tot té un perquè. Que totes les decisions que prenem ara es reflectiran en un futur i que res és per sempre. Que mai hem de dir mai, perquè les persones canvien. Que som joves i tenim tota una vida per endavant per divertir-nos, per equivocar-nos. Perquè en aquesta vida només s’aprèn cometent errors, caient mil cops i aixecant-te mil i un. Perquè estem en l’edat d’enamorar-nos per patir per un amor que, al cap i a la fi, un bon dia marxarà i ens deixarà tal com estàvem abans, i tot tornarà a començar de nou. Un nou amor, un nou somriure, un nou canvi. Un nou sol sortirà després de la tempesta.