Zoé Simon_2nde D LYCÉE COMTE DE FOIX
Una nit o un dia. No ho recordo clarament. No sé tampoc com he arribat aquí, ni quan fa que hi estic ni quan en sortiré. Era molt estrany perquè aquest lloc em recordava alguna cosa familiar. Ja ho havia vist abans. Tot em semblava bonic i jo estava feliç, massa feliç. El més estrany era que estava totalment sola. El sol em tocava en plena cara. Bé, no era el sol, era quelcom diferent però molt semblant a la seva llum tan escalfadora. Em notava molt lleugera, com si hagués fumat substàncies il·legals. Aquest paisatge em recordava la meva infantesa, un moment clau de la meva vida, el meu preferit. Havia mort, estava al paradís.