Cristina Pujal_3r A Col·legi Ana M. Janer
Estic sola davant d’una multitud de gent, em queden segons per tirar-me a l’aigua. Tanco els ulls, m’imagino que estic sola, penso a complir el meu somni i em concentro. La gent en silenci, l’aigua de la piscina no es mou, el jutge crida el meu nom, em poso nerviosa i alhora m’intento relaxar. Salto a l’aigua, m’hi deixo la pell. Els resultats, van dient noms, i no sento el meu, i em decebo… A la llunyania, algú pronuncia el meu nom. De cop, m’emociono, salto, crido amb molta eufòria… Havia quedat en primera posició, no m’ho creia, el meu somni s’havia complert. Aquell dia vaig aprendre que sempre hem de fer un pas endavant.