Sempre ho recordaré

Emma Brightley_3r A EA SEGONA ENSENYANÇA ORDINO
Estic al darrere, sola, esperant el meu torn per sortir d’aquí. Ningú m’havia dit que això em passaria. Ningú. Tampoc ho haurien endevinat mai. Mai. Els crits d’allà fora són esfereïdors, més del que em podia imaginar. Sento els trets, i com travessen el seu cos. Quina sensació més estranya. Encara que estigui aquí a dins, sento la baralla de fora a l’estómac. I ara la mort d’ell. Dintre meu, la nena ingènua de fa cinc minuts em diu que el salvi, però és tard. Massa tard. Aquí t’enter­ro, innocència, amb aquesta escena: el perill de mort d’ella i la mort d’ell. La salvació de la meva àvia, i jo, i la mort del llop que quasi ens mata.