Dia: 1 de febrer de 2014

Maria Arqués_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

És molt dur, inexplicable, ningú en té la resposta i això ens fa sentir cada vegada més impotents i melancòlics, anem caient en un pou profund, negre, i creiem que no en sortirem mai més. Però hi ha persones que se’n van, que es desprenen de les nostres vides i no podem evitar-ho. Tots els records, totes les il·lusions, les rialles, no tornaran mai més, però hem d’aprendre a omplir aquella part del nostre cor que s’ha buidat. Hem de deixar temps al temps perquè aquests sentiments es puguin tornar a recuperar. Recorda sempre que hi ha persones que se’n van però també n’hi ha d’altres que apareixen en les nostres vides.

Irene Gómez_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Què passaria si quan tanquéssim els ulls ho veiéssim tot molt més clar i quan els obríssim tot s’enfosquís? Què passaria si mai ningú no s’hagués atrevit a mirar amb el cor i deixar de banda l’aspecte exterior? Tots hem volgut viure en un somni i dormir en una realitat. A qui no li agradaria caure adormit amb la primera llum del dia escolant-se entre les cortines? Qui no ha mirat el sostre de la seva habitació i ha imaginat milers d’històries improbables? Cal saber que mai no val la pena anar a dormir sense un somni.