Dia: 4 de febrer de 2014

Sara Brid_4t A EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Tot era de color, sempre duia un somriure, sempre tenia forces per continuar, tenia molts amics. I en aquell moment per mi eren els millors que ningú podia tenir. Però els colors van començar a apagar-se, el somriure a disminuir, i les meves forces a esgotar-se a poc a poc. Fa anys que no sé d’aquella gent que ho era tot per a mi. Van anar allu-nyant-se, tant… Fins quedar-me sola. En el moment que més els necessitava. Ara només em queden els records esvaïts, que van envellint a poc a poc amb el pas del temps. Mai tornarà a ser el que era abans. No es pot viure en el passat, però a vegades és l’única manera de poder seguir.

Laura Figuera_4t A EA 2A ENSENYANÇA SANTA COLOMA

Quan érem petits, a la parada del bus escolar, quan ens posàvem malalts… quan no teníem a ningú més, eren ells, els avis qui s’ocupaven i vetllaven per nosaltres, amb qui hem passat molt temps escoltant històries passades, i aprenent molt sobre la vida. Però ens hem anat fent grans i cada vegada volem estar més temps connectats a les xarxes socials pendents dels amics i coneguts, en comptes d’estar més estones amb ells i aprofitar el poc temps que els queda per saber-ne més, i donar-los el que necessiten. És trist però és així, ells que ens han donat tant… no és hora de tornar-los tot el que han fet pels seus néts?