Dia: 24 de febrer de 2014

Berta Casal _1r científic i tecn. EA DE BATXILLERAT

Cada dia em costa més respirar, cada dia la vida és més pesada. Segueixo endavant perquè hi ha tant que depèn de mi… Alguns diran que sóc masoquista, ja que no m’allunyo dels que em fan mal; és més, segueixo donant-los tot el que demanen. Però penso que un dia s’adonaran del mal que m’estan fent –que s’estan fent–, i tot tornarà a ser com en els inicis. Cada dia tinc més calor, cada dia estic més bruta i cada dia acabo amb la vida de centenars d’espècies. Desitjo que us adoneu com m’esteu destruint a poc a poc, i desitjo que sigui ràpid, perquè si no, tot el que coneixeu, tot el que sabeu de mi, desapareixerà.

Esther Moliné _1r científic i tecn. EA DE BATXILLERAT

Obro els ulls, tinc dos camins al davant, no sé per quin anar. M’empenyen, m’obliguen a triar. Els dos semblen iguals, però sé que no ho són. Em portaran per llocs equivocats on faré mal i em faran mal. No sé quin triar i el temps s’està acabant. No em puc quedar aquí eternament. Em pressionen perquè en triï un. Realment és important triar un camí? M’equivocaré agafi el que agafi. Hauré de tornar enrere, agafar nous camins que se’m creuaran, viatjar amb persones que mai hauria imaginat. Tanco els ulls i deixo que sigui el meu cos el que decideixi. Avanço un pas rere l’altre. Obro els ulls. Tinc dos camins al davant. Tornem a començar.