Dia: 9 de març de 2014

Fabio Amorin_BTS B LYCÉE COMTE DE FOIX

La història comença amb un noi que mira per la finestra. Perquè això és el que es fa amb una finestra, s’hi mira a través. Sempre mirant els altres fent coses. Tota la vida havia estat a la banqueta i ara volia sortir. Volia sortir a jugar al joc de la vida. Volia sortir amb els amics. Volia enamorar-se. Volia sentir-se viu. Ara s’estava penedint de tot el temps que havia perdut. Tot el temps dedicat a coses inútils i sense sentit. Però encara hi havia temps. Encara tenia la flama de la vida ben viva dins seu. Sí, encara ho podia fer! L’únic inconvenient era aquell llit. Aquell llit d’hospital on els metges li havien dit que no hi podien fer res.

Sandra Massuet_BTS B LYCÉE COMTE DE FOIX

Com a totes les famílies riques del món, sempre hi ha compromisos, amics que no ho són i un pare que et controla sempre. Ella estava farta d’estar tan controlada, de tenir tants compromisos i fingir amb la  gent. Uns anys enrere el seu pare confiava en ella, parlaven més i s’ho passaven bé junts. Però ara tot havia canviat, tot des d’aquell dia en què ella li havia mostrat com era en realitat i ell no ho havia acceptat. Així que, es va acomiadar de la seva mare, va deixar un sobre tancat al seu pare i va marxar per poder anar-se’n amb la seva companya a un lloc on no serien criticades i podrien viure lliures.