Anna Sirvent_2n batx. C
COL·LEGI SANT ERMENGOL
Una música lenta vagava per la casa. Notes suaus però decisives em feien sentir velles sensacions. Records que havien restat amagats passaren desordenats i fugaços en la meva ment. Aquella cançó només podia ésser tocada per ell. Vaig recórrer el passadís moguda per les presses i la il·lusió. Desitjava tant veure’l a la saleta on tants matins havia tocat el piano per despertar-me amb preciosa música. En arribar, vaig defallir. No hi havia ningú. Únicament sonava una cinta, aquella que jo havia escoltat més de cent vegades, aquella amb la qual cada nit em dormia per despertar-me amb l’esperança que algun matí qui em trobaria tocant fos ell.
Dia: 23 de març de 2014
I la vida són dos dies…
Anna Sánchez _2n batx. C
COL·LEGI SANT ERMENGOL
S’assegué a la fleca on cada dia esmorzava i començà a llegir el diari. Mentre degustava aquell deliciós cafè, pensava en la societat actual, plena de mancances cada vegada més accentuades, nens impertinents, polítics corruptes i joves esmaperduts i ignorants. Comparava aquella escena amb la de la seva joventut; ell, que ja tenia una edat, s’havia criat en una època en què l’educació era fonamental. Valorava la futilitat de la vida i criticava que mentre en aquells temps es pretenia gaudir d’aquesta, en l’actualitat es perd el temps perseguint objectius superficials que el pas del temps cataloga d’absurd.