Noa Fernández Orellana_3r Col·legi Sagrada Família
Aquell matí em vaig aixecar més aviat perquè havia sentit un soroll; vaig pensar que seria el meu pare, però em vaig adonar que estava sola a casa.
La nit anterior havia anat a sopar a un restaurant. Era una nit estranya, més ben dit, jo la sentia estranya, com si pressentís que passaria alguna cosa fora de lloc. La nit va ser tranquil·la. Al restaurant vaig trobar les meves amigues. Vaig entrar al lavabo, semblava un lloc desert; em vaig mirar al mirall i vaig veure un rostre que no era el meu. Quan vam sortir, al costat hi havia un cementiri i allà, asseguda en una làpida, hi havia una noia amb el mateix rostre que acabava de veure.