L’àvia

Yunue Barja_3r D EA 2A ensenyança Santa Coloma

Havia estat la millor àvia del món. Ho feia tot per nosaltres i era molt generosa. L’any que jo feia els 18, quan s’atansava el meu aniversari, em va dir que aquell any no podria venir a la meva festa d’aniversari. Jo no ho entenia, per a mi era un dia important, ella ho sabia. Li vaig dir que si no venia podia oblidar-se de mi perquè no li parlaria mai més. Finalment, l’àvia no va venir a la meva festa, i quan ja estàvem a punt de marxar del local que havíem reservat, vam rebre una trucada: l’àvia havia desaparegut. Els pares es van mirar amb els ulls plorosos. La trucada era des del Centre d’Acolliment de Malalts d’Alzheimer.

L’últim dia

Júlia Bakshi_3r D EA 2A ensenyança Santa coloma

Entrà a l’escola amb un sentiment contradictori. Estava trista i emocionada a la vegada. Era l’últim dia d’escola, l’últim dia de 4t d’ESO. Arribà a la classe i s’ho trobà tot recollit: ja no hi havia ni llibretes, ni fitxes… Res. Al pati, parlà amb els seus amics sobre la nostàlgia que sentia pels anys viscuts, no sabia si els tornaria a veure, i això l’entristia. Els seus camins prendrien direccions diferents, ella faria batxillerat i sabia que els seus amics no. Passaren les hores i sonà el timbre que marcava l’hora del comiat… L’Anna, de sobte, sentí: “Vinga, Anna, que avui comences 4t! Lleva’t, que faràs tard!”.