Juguem amb l’esperit

Jana Fonseca_3r Col·legi Sagrada Família
Una vegada una noia que es deia Laura estava sola a casa mirant la televisió. Quan el dia va caure, va a començar a notar coses estranyes i de sobte va sentir un soroll fort. Es va dirigir a la cuina, va encendre el llum, es va quedar en xoc. Hi havia unes lletres de color vermell pintades a la paret que deien: “Tens cinc minuts per començar el joc, si no ho fas, moriràs” No sabia a quin joc es referia i tenia molta por però no es va rendir, va buscar una pilota per jugar, però l’esperit li va dir que el joc que havia escollit era incorrecte, a la noia li quedava molt poc temps i es va adonar que l’esperit volia jugar a la ouija.

Un ser desconegut

Noa Fernández Orellana_3r  Col·legi Sagrada Família
Aquell matí em vaig aixecar més aviat perquè havia sentit un soroll; vaig pensar que seria el meu pare, però em vaig adonar que estava sola a casa.
La nit anterior havia anat a sopar a un restaurant. Era una nit estranya, més ben dit, jo la sentia estranya, com si pressentís que passaria alguna cosa fora de lloc. La nit va ser tranquil·la. Al restaurant vaig trobar les meves amigues. Vaig entrar al lavabo, semblava un lloc desert; em vaig mirar al mirall i vaig veure un rostre que no era el meu. Quan vam sortir, al costat hi havia un cementiri i allà, asseguda en una làpida, hi havia una noia amb el mateix rostre que acabava de veure.