La platja

Dina El Asli_3ème E Lycée Comte de Foix

Un dia d’estiu, estava una mica avorrida. Vaig dir al meu pare d’anar a una platja prop d’on érem, però que fos bonica, ja sabeu, una platja d’aigua turquesa, amb una sorra blanca i neta. Ell em va dir que en coneixia una d’igual com la que li havia acabat de descriure. Em vaig preparar, vam agafar el cotxe i vam anar-hi. Quan hi vam arribar, vaig quedar impressionada, era un somni. La platja era igualeta com me la imaginava. No havien passat ni cinc minuts,  que vaig començar a córrer i em vaig tirar a la preciosa aigua turquesa. Aquell moment va ser tan bonic i tan inoblidable! I una posta de sol ens acompanyava.

Sol i aigua

Duncan Cescato Toussaint_3ème E Lycée Comte de Foix

Recordo un dia d’estiu! Érem a França, la meva germana, la meva mare i uns amics. Érem en una casa situada a uns dos quilòmetres de la platja. L’endemà, quan vam anar cap a la platja, feia molt sol i molta calor, ens hi vam quedar uns vint minuts, però va començar a ploure, i vam decidir que havíem d’anar ràpid cap a casa, si no, quedaríem completament remullats. Però no vam ser-hi a temps, es va posar a ploure molt fort, ens vam parar una hora en un restaurant i vam assaborir uns plats molt interessants. Quan vam entrar a casa, tot era ple d’aigua i vam haver de netejar-ho tot. Hi havia, almenys, cinc centímetres d’aigua.