‘Carpe diem’

Irene Agustin Blanco_3r C EA 2A Ensenyança d’Encamp

És impossible descriure el que es pot sentir per aquests membres de la família. Hi ha gent que en té i gent que no. Però suposo que jo els tinc tant d’afecte perquè els veig com un exemple a seguir. M’inculquen els valors d’apreciar la natura, d’aixecar-me si caic, de veure les coses positives, d’estimar, de somiar… En conclusió, de VIURE. Però també m’ensenyen a ser realista i comprendre que les coses no són infinites i que algun dia ells marxaran. Precisament això és el que em fa pensar que he de gaudir de cada moment que passo amb ells, amb la gent que estimo, i aprofitar-lo al màxim. Què seria de nosaltres sense els avis?

La llum i la foscor

Sandra Gómez Ballester_3r C EA 2A Ensenyança d’Encamp

Ella feia el seu recorregut de sempre quan el va veure. Se li va fer estranya l’emoció que va sentir en aquell moment. Normalment no li cridava l’atenció cap noi, però la llum dels seus ulls l’atreia cap a ell. Cada dia es veien, se seguien… Però mai es trobaven. Es van enamorar. A tothom li estranyava aquella parella: semblava que s’estimaven, però no s’ajuntaven, no es tocaven, alguns cops s’amagaven. Es podria dir que eren a pols oposats, un a cada punta del món. Ningú ho entenia. Fins un dia, aquell dia de l’any que van poder estar junts. Però solament durant uns instants. Aquell dia es va produir el primer eclipsi lunar.