El camí cap a la llum

David Garcia_3r E EA Segona Ensenyança d’Encamp
Un àngel va sortir vestit de llum i ens va dir que el seguíssim, que jo i el meu amic érem joventut. Vam caminar cap endavant. Vam arribar a una ciutat, les portes eren de perla i el mar era cristall. Els carrers eren d’or, un or impressionant, or celestial. De cop, algú em va tocar l’esquena. Era la meva vella mare i vaig començar a plorar. Em va tocar la cara i em va dir que no plorés, que algun dia ens veuríem, però que havia de marxar. Ara viu lluny i la trobarem a faltar, vaig anar corrent a abraçar el meu amic i em feia mal el cor, em va xiuxiuejar a l’orella que aquí a dalt estava millor.

1945

Biel Estrada_3r E EA Segona Ensenyança d’Encamp
Ell estava allà, sol, sense ningú amb qui compartir mirades ni paraules. Però estava convençut que volia fer-ho, mai ho havia tingut tan clar. Mai havia estat tan a prop d’allò anomenat col·lapse, de la fi de tot el que coneixia fins al moment, de les seves pors, de les seves penes, de totes les seves injúries. Tot pel que ell havia lluitat i s’havia sacrificat des de petit estava a punt de desaparèixer. Finalment ho va fer. Aquells breus instants per ell van ser eterns. Totes les imatges de la seva vida van passar davant d’ell, però al final del viatge la llum ho va destruir tot.