Dia: 15 de gener de 2023

Erica Jijiie_3ème D Lycée Comte de Foix

Cada estiu vaig a veure la meva família. Potser el que ara diré pot semblar una mica fred, però he pogut adonar-me de la hipocresia que pot arribar a tenir la família a vegades. Jo soc la filla més gran de totes les meves cosines, sabent que soc la més gran, sempre he tingut tota l’atenció de la meva família, i clar, com tothom, et sents “important”. Però, fa uns mesos, el meu cosí més gran va conèixer una xicota, ella va venir perquè tothom la conegués. D’un dia a l’altre, tothom va començar a ignorar-me, era com si jo no existís, ja que tothom va començar a tractar-la com a una celebritat. Era com si ara ella fos jo i em sap greu.

Alba Duarte_3ème D Lycée Comte de Foix

Era una nit de febrer, estava amb la meva família passejant pels carrers de Nova York i vam decidir anar a un restaurant. Mentre hi anàvem, un senyor em va parar per preguntar-me la direcció d’un lloc que no vaig reconèixer, li vaig dir que no coneixia el lloc i, quan estava a punt de marxar, el meu cos es va paralitzar; no podia moure’m. La meva família va continuar  caminant sense adonar-se que jo estava parada. Veia com s’allunyaven i de cop em vaig desmaiar. Em vaig despertar a l’hotel, estava estranya. Els meus pares estaven dormint, vaig agafar el telèfon i quan vaig veure l’hora, era el dia d’abans. Crec que va ser un somni.