Dia: 29 de gener de 2023

Sycilia Coonen_3ème F Lycée Comte de Foix

Era allà: a punt de pujar a l’escenari per viure el moment més important de la meva vida. Tot l’esforç, les hores, els dies dedicats a perfeccionar fins a l’últim detall els moviments més senzills, assajant fins tard quan no tenia temps per a res, totes aquelles vegades que havia plorat d’esgotament, tot m’havia portat fins allí. Però no em podia treure la sensació que no m’ho mereixia, que no era prou bona. Potser només tenia por perquè ara ja no hi havia marxa enrere. De sobte, em va tocar ballar; vaig tancar els ulls, vaig respirar profundament i vaig començar a moure’m amb la música. Aquell era el meu destí; n’estava segura.

Oriol Ricart_3ème F Lycée Comte de Foix

Era un dia aparentment normal, el sol es llevava a poc a poc i els rajos il·luminaven lentament aquella habitació on un noi dormia tranquil·lament. El noi es va començar a preparar i en acabar es va dirigir cap a l’escola. Pel camí es va posar a pensar en tots aquells companys que retrobaria després de tant de temps, de tants mesos… Però també estava neguitós per la reacció dels seus companys en el moment del retrobament, després de tants dies. Però el reconfortava saber que era en aquell camí, que el conduïa cap a un lloc que gairebé era desconegut i on l’únic que el diferenciava de la resta era el seu cap completament pelat.