Dia: 23 de febrer de 2024

Mariona Casa Montejo_3r B COL·LEGI MARE JANER

I allà estava ella sense saber què fer ni amb qui parlar. El temps li va donar una oportunitat i, entre mirades furtives, va trobar complicitat. Es van anar coneixent i l’amistat va anar creixent. El temps va voler córrer com una fera desbocada i va acabar massa ràpid. Van haver de tornar a les seves vides, però es negaven a perdre l’amistat. Passaven nit i dia parlant. Ignoraven la distància que el mar els imposava. Era com si l’altra estigués a la vora. De sobte, a poc a poc, les converses van escurçar-se i la complicitat va desaparèixer. La vida les va fer retrobar, però ja eren com dues desconegudes que mai havien creuat camins.

NEREA DÍAZ ESCOBAR_3r B COL·LEGI MARE JANER

Finalment havien arribat les vacances a la casa de la muntanya amb la família. Anar al llac i fer una barbacoa era tot el que necessitava. Però aquesta vegada no sentia la mateixa tranquil·litat. Se sentien cops a les parets i desapareixia el menjar. Segurament era paranoia, així que per oblidar-me del tema vaig decidir revisar la casa. En arribar al despatx, vaig caure i accidentalment vaig prémer una palanca, això va provocar que s’obrís un passadís entre els prestatges. Vaig endinsar-m’hi fins a arribar a una sala molt antiga, on hi havia un llit i un escriptori, però al girar-me una figura em mirava fixament des del passadís.