Filipe Abalada Gonçalo _3r C EA Segona Ensenyança d’Ordino
Ara mateix estic fent un examen de mates, no puc més, és molt difícil, m’estic atabalant, vull que pari el temps. De sobte, tanco els ulls i quan els torno a obrir tothom està quiet. No pot ser, s’ha aturat el temps! Però tinc un dubte. Com es para el temps? He d’escriure coses per després veure si és veritat. Llavors sento un soroll, vaig cap a la porta, hi ha molta gent, tots quiets. No pot ser, no m’ho puc creure, soc l’únic despert. Però de sobte veig una ombra i li pregunto qui és. Em respon que és la meva mare i em diu que respecti perquè em respectin. Potser estic somiant? No, no estic somiant, m’estic a punt de morir.