Carla Iglesias Alarcón_3r C EA Segona Ensenyança d’Encamp
Em miro al mirall. Què sento? Fàstic. Repugnància, com quan serveixen el plat que menys t’agrada. Així em sento jo quan em miro al mirall. Tinc la cara pàl·lida, la punta dels dits grocs i els ossos es transparenten sota la meva pell fina i dèbil. Mai m’hauria imaginat acabar així, pensava que si m’aprimava seria més atractiva. Doncs no. Ara, des del lavabo d’aquest hospital, reconec que estava equivocada i donaria el que fos per tornar a ser aquella nena petita que jugava al parc de davant de casa, i només les rascades feien mal.