Gerard Sànchez Mitjaneta_3r D EA Segona Ensenyança d’Encamp
Obro els ulls. El que trobo és que m’envolta l’oceà com una manta salada i blava. Noto el salat i reconfortant perfum de l’aigua marina. Em sento lliure, suspès en l’aire. Em venen al cap records borrosos. Cares, noms, veus… Em ve el record d’una nena. La meva germana. L’única cara que reconec. Amb els cabells marrons acariciant-li dolçament les galtes. Ho trobo a faltar amb certa melangia. Torno a la realitat. M’adono que no hi ha cap ésser a prop meu. Només estem l’aigua i jo. De cop noto una lleugera pressió al pit. L’oceà s’enfosqueix. Les parpelles em pesen com si es tractés de plom. I de sobte, res. Ja no hi ha res.