Alba Aguado Solans_3r B EA 2a Ensenyança Encamp
Em vaig despertar i no podia veure res. No podia veure la sala on era, ni les persones que em rodejaven. Tampoc podia veure el mòbil amb tots els missatges. No podia veure res del que m’envoltava, però tenia el sentit de l’oïda molt exagerat. Estava molt espantat. No sabia per què m’estava passant tot allò. Fins que hi vaig caure. Aquell avió caient en picat i els passatgers molt espantats i cridant. I aquella noia tan maca donant-me un paracaigudes, sacrificant la seva vida per mi. Em pregunto com haurà acabat. I aleshores algú va venir i em va dir: “Ja t’has despertat? Bon dia, vinga que fa estona que ha sonat el despertador.”