Katia Gonçalves_3r B EA Segona Ensenyança de Santa Coloma
Sento que és molt real, massa. Tot està definit com si fos l’autèntica realitat… Estic estirada al carrer i tinc por perquè no veig ningú. No sé on anar ni què fer. Sento com si algú estigués recolzant una mà sobre la meva espatlla, però estic sola tot i que sento un calfred. Està fosc i estic espantada. M’aixeco, començo a córrer sense saber la direcció que prenc. Em cau una gota, una altra; està plovent. Finalment, arribo tota xopa a casa i vaig directe a la meva habitació. No recordo res més fins que noto que algú m’acarona el cap. És la mare. De sobte, no sé què està passant, tot es torna fosc i no veig res…