vane

Beatriz Figueiredo_2n B. Venda LYCÉE COMTE DE FOIX

T’he escollit a tu, i només a tu… Perquè ets la persona que em fa feliç, ets la persona que sempre està en la meva ment, per tant m’he arriscat a dir-te tot el que sentia i no m’ha importat res. Ets tu la persona que em deixa pensant coses durant tot el dia, em pregunto sempre: què estàs fent, què faràs, on estàs, on estaràs? Ets tu la persona per qui em moro de gelosia si et miren o et diuen alguna cosa. La persona amb la qual seguiria malgrat tot ets tu. No m’importa res, si estàs al meu costat. No et canviaria per res ni per ningú. Ara ja saps que t’estimo i que passi el que passi sempre estaré al teu costat. Tu ets la persona.

Alba Riera_2n Bac Pro Venda LYCÉE COMTE DE FOIX

Era un dia molt especial per a mi. Tot canviaria a partir d’aquell dia. Jo sabia que el meu pare em tenia reservada una sorpresa molt agradable. No vaig poder dormir, estava neguitosa. Havia arribat el dia, per fi. El meu pare va arribar a les cinc de la tarda, amb la sorpresa. Vaig al·lucinar. Portava molts anys desitjant tenir aquella cosa tan cobejada. Era la gossa més maca de la gossera, l’anomenada Txula. A partir d’aquell dia ja vaig haver-la de passejar dues vegades al dia. La vaig haver de portar al veterinari. La pentino molt sovint perquè té el pèl molt llarg. Fer-ho tot… jo sola. I jo que pensava que seria tot tan fàcil.

Marina Carriazo_1r DEP Socio. C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Era una tarda freda d’hivern. Quan la nit va caure, la meva dona va marxar a un sopar d’empresa. Em vaig quedar sol amb els meus pensaments. Em venien moltes imatges i records dels dies passats al seu costat, ja feia dies que no teníem una trobada; aquella era una ocasió magnífica. A mitja nit vaig fer una trucada, tot va quedar clar. Una hora després, els seus passos es començaven a sentir darrere d’aquella porta que donava entrada al passadís. Decidit, vaig anar obrir-la-hi. El seu perfum era inconfusible, la vaig fer passar. La seva textura em transportava a un altre món. Pels diners que valia, ja podia ser bona… aquella pizza!

Carles Acosta_1r. DEP Sociosan. C. DE FORMACIÓ PROFESSIONAL

Hi ha molts cops en la vida que ens sentim malament amb nosaltres mateixos, ja que pensem que tot el que ens passa de dolent és per culpa nostra. Hi ha molts cops que no sabem valorar el que tenim i el que som per com som. Moltes persones d’avui en dia, i els joves especialment, tenen tendència a tenir l’autoestima baixa i s’autoculpen, fet que provoca que no visquin la vida i els moments al cent per cent. Cal ser conscients que la vida són dos dies i un ja ha passat i que d’un dia a l’endemà, mai podrem saber què passarà, i per aquest fet hem d’aprendre a gaudir de la vida i estimar-nos tal com som, i no per com els agradaria als altres que fóssim.

Maria Sansa_Terminal SB LYCÉE COMTE DE FOIX

Ho heu sentit mai? Heu tingut mai la impressió de pesar, que el vostre cos us pesa? que l’heu d’arrossegar d’un lloc a un altre? de sentir com us costa avançar, que amb prou feines arribeu a fer un pas, que no podeu amb el vostre cos ni mig quilòmetre més? Sabeu què és? És el cansament. Estem fets pols. Tot ens pesa, i tot ho hem d’aguantar. Hem de lluitar cada instant pel que volem. Ens trobem davant d’infinitat de problemes i hem d’afrontar-los. No podem aturar-nos, hem de continuar el camí. Hem de seguir lluitant i seguir avançant. Hem de trobar forces, voluntat i coratge. Però sabeu? Quan el cos i la ment diuen prou, és prou!

Kyla Serres_Terminale SB LYCÉE COMTE DE FOIX

Estic al darrer any de batxillerat, és l’any on tot m’ho jugo, és l’últim any abans de començar una altra etapa, de començar el meu futur. Entre els deures, els exàmens, la família i el xicot, acabo el dia destrossada i encara em demanen què vull fer l’any vinent! La veritat és que no ho sé, tinc idees però canvien sovint. A més a més, hi ha moltes possibilitats, i totes diferents i desconegudes! … ara estic més preocupada per passar l’examen de final de curs que de pensar en car­reres, universitats… Aquest any serà difícil, però espero trobar el meu camí i passar un estiu genial abans de començar la meva nova vida.

José Carlos Da Silva_1r batx. B INSTITUT ESPANYOL

Era una nit tranquil·la, el carrer nevat estava desert, el vent hi bufava amb una mica de mandra i es podien sentir els crits dels ratpenats. Al poble hi havia un cementiri envoltat de llegendes sobre una misteriosa boira que, en temps passats, havia esgarrifat tota la gent. Es deia que, cada nit dels mesos d’hivern, la boira cobria el cementiri de tal manera que cap llum no podia penetrar aquella immensa foscor. La gent que hi passava a prop podia percebre amb claredat el so d’uns passos i lladrucs misteriosos. El veïnat coneixia aquest fet amb el nom de l’arribada del missatger de la mort.

Cindy González_1r batx. B INSTITUT ESPANYOL

Deu dies i faré anys! Sona el timbre, camino fins a casa encara que visqui a set quilòmetres. Arribo sense fer soroll per no despertar el pare que deu anar begut. I vaig a l’habitació, començo a escriure el meu microrelat. Però la mare arriba i el pare es desperta. El sento com l’escridassa i irromp a la meva habitació esverat. Tinc por. La mare crida i rep un cop sec i cau al terra; immòbil em mira. Intento fugir però el pare comprèn la meva intenció i m’agafa pels cabells. Desesperada rodolo escales avall. M’encalça i em colpeja. Però ja no sento res. D’aquí a deu dies hauria hagut de fer anys.

Mina Bentahar_2nde A LYCÉE COMTE DE FOIX

Tornant de l’escola, vaig agafar l’autobús. Unes parades més tard, va pujar una dona bastant gran dient: “Ai Manuel, quin fred fa”, cosa que habitualment diu la gent gran. Es va asseure al costat d’un altre vell i li va dir: “Mare meva Manuel on ets?”, i li va preguntar al seu veí: “Vostè sap qui és Manuel?” El vell li va respondre: “Ah sí! aquell que va morir fa uns anys.” El xofer es va afegir a la conversa: “Aquell dels diaris”, després la parella de vells de darrere de la dona: “Sí, aquell.” I la dona els respon: “No, Manuel és Déu, és com li dic jo.” Vaig començar a riure i la vella va dir: “Sí que has trigat Manuel.”

Hager El-Boutaybi_2nde A LYCÉE COMTE DE FOIX

És la persona que et porta nou mesos a la panxa, aquella persona que et dóna un nom, que t’educa i et fa créixer. Aquella persona, que és la més valuosa de d’aquest món. Sempre està present, tant en els bons com en els mals moments. Sempre es  preocupa per tu, sempre pensa en tu. És l’única persona que sempre voldrà el millor per a tu.
Valora la teva mare ja que tens el privilegi de tenir-ne una no com molts nens que són orfes. Agraeix-li cada dia tot el que ha fet per a tu. Cuida-la, respecta-la. Ensenya-li el valor que té per tu i l’important que és. Perquè sense ella estaries perdut en aquesta selva tan gran. MARE t’estimo!

Desirée Sala_2n Batx. Artístic ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Una mirada, una situació, una nit, un dia, una experiència, una amistat, uns amics, uns estats, unes reaccions, unes causes, unes conseqüències, unes emocions, un començar, un acabar, una manera de ser i de deixar de ser, un agradar i estimar, un moment, un instant, una rialla, un conegut, un amor i un desconegut de nou. Un content i trist, un humit i sec, un dolç i salat, un maco i lleig, un clar i bor­rós, un hola i adéu, un t’aprecio i t’oblido. Tu, jo, ells, nosaltres, el temps, els dies, els mesos, els anys, ho diran i ho direm tot, ara per ara, en aquests moments i en aquests instants, el que vull és estimar-te i no deixar-te.

Anna Moliné_2n Batx. Artístic ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT
Desperto sola dins una habitació completament blanca. Sóc dins d’un llit coberta amb llençols blancs. La cadira que hi ha al meu costat també ho és. Surto del llit. Vaig coberta amb una camisa de dormir. Podeu endevinar de quin color? Just al davant del llit hi ha una porta. Agafo el mànec i l’obro. Una llum brillant m’enlluerna i no veig res més. Avanço i la porta es tanca darrere meu. A poc a poc els ulls s’acostumen a la llum i començo a veure formes humanes. La més propera s’acosta i allarga la mà per agafar la meva. Miro la seva cara, rodona, amb ulls ametllats i marrons. Els rissos negres li emmarquen la cara. I em somriu.

Alexandre Poli_1ère Electrot. LYCÉE COMTE DE FOIX

En un futur proper, els robots governen el món, la gent està morint i els únics supervivents lluiten contra robots, unes màquines de matar creades per exterminar la raça humana. El líder de la resistència, Theo, un exsoldat, dirigeix totes les operacions contra els robots, però els robots agafen el control de les bombes electromagnètiques, que és l’únic mitjà d’exterminació. Theo ha posat en marxa un pla per recuperar el control de les bombes, el pla és introduir-se en l’antiga base militar al Sàhara, i allà el nostre equip d’informàtics haurien de ser capaços de hackejar el sistema de control de les bombes i de fer-les explotar.

Cristo Albino_1ère Electrot. LYCÉE COMTE DE FOIX

M’agradava marxar abans que elles es despertessin. Em posava la roba: camisa, pantalons, anorac i sabates. Sempre portava una nota que els deixava sobre el llit sense despertar-les on deia: “Va ser bonic mentre va durar.” Però un dia em vaig despertar i amb la llum del dia vaig notar que aquella noia no m’era estra-nya. Era molt bonica, tenia els cabells llargs, un somriure perfecte i un cos impressionant. Li vaig demanar el seu nom i em va respondre que si la coneixia no calia que l’hi demanés. Llavors vaig recordar que era aquella noia tan bonica i perfecta que sempre havia somiat. Però va durar ben poc perquè de seguida va marxar.

Sara Mandicó_1ère L LYCÉE COMTE DE FOIX

Mai m’hauria imaginat que m’agradés tant. Reconec que si no fos per la Maria, mai hi hauria anat. En un primer moment s’hi respirava incomoditat ja que tothom es coneixia i jo era la nova, l’estranya. Semblava que allò no anés a canviar mai però al poc temps ja em va començar a agradar. Els primers dies vàrem muntar el campament, però el que realment ens va unir van ser les excursions, les cançons dalt dels cims, els focs de camp… L’últim dia vaig retenir les llàgrimes fins que, a la baixada de la bandera, vaig esclatar. Em volia quedar en aquell món perfecte, on tothom s’entenia. Tamarros, sempre al cor!