No se sap mai

JULIA BULDÓN_3r D EA 2A ENSENYANÇA D’ORDINO

Va tancar la porta de casa i va començar a caminar pel carrer com feia cada dia. Però aquell matí va notar una sensació estranya que li va recórrer l’esquena. Va mirar enrere, cap al balcó de casa seva, però no hi havia res de diferent. Va seguir caminant. A la cantonada, el gos del veí li va bordar amb una fúria desconeguda. Tot semblava normal, però no ho era. Quan va creuar el carrer, va sentir un soroll fort darrere seu. Un cotxe acabava de derrapar, just on havia estat feia un segon. Va respirar fondo, movent el cap d’un costat a l’altre. Va pensar: “No se sap mai”, i va continuar caminant.